Superavit.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

  Defensar, les idees d'esquerra, les polítiques d'esquerra, és una cosa molt popular a nivell social. I una cosa és la teoria del que és o hauria de ser la política d'esquerres, i l' altre és la realitat de com s'apliquen i que son les polítiques d'esquerres.  El marc teòric d'esquerres és molt bonic, molt idealista, i socialment molt just, però la pràctica teòrica de les polítiques d'esquerra distant molt d' aconseguir aquests objectiu i sobretot distant molt de què els polítics d'esquerres es comportin amb aquests valors entre ells i socialment.  Veiem que el final el comportament de l'esser humà, en la part pràctica i quotidiana, molt sovint no té res a veure amb allò que es predica; i això passa tant en els partits d'esquerres com en els de dretes. 

 El model de treball públic, té molt mala fama en alguns àmbits socials, però al mateix temps que és vilipendiat, també és un sector aplaudit socialment, o almenys amb una potència pública de publicitat i una potència jurídica de defensa a ultrança per part dels sistemes democràtics.  El model públic és bó? El marc legal, regulatori, és bo tant pels funcionaris com per el resta de la societat? És just?  Aquí hi ha molt a dir i analitzar, en positiu i en negatiu. Evidentment no puc pretendre com a analista ser objectiu i parcial, tampoc el lector, si és que n hi ha pot pertendre ser objectiu i pacial, per que tots tenim una situació diferent en relació al funcionariat.  Generalitzar un col·lectiu que a cada país té milions i milions de persones, és realment complicat.  Ara bé intentarem anar mirant coses, per una part el sistema de selecció dels funcionaris, summament especial i particular, amb el sistema d'oposicions.  Per altra banda el marc legal que tene...

  Forma part de la naturalesa humana creure que tenim la raó, que allò que diem i expliquem és com són les coses, fins aquí podríem dir que és lògic i raonable creu en el que un veu o pensa, creure en les pròpies anàlisis i pròpies conclusions.  Ara bé, el problema passa quan no donem resquici de dubta en el que opinem, afirmem, i valorem; perquè i si estem equivocats?  Un altre aspecte seria si directament afirmem i diem que les coses són tal qual diem, més enllà que creiem que són certes; simplement per el propi interés emocional. Jo dic tal cosa i m'és igual que sigui veritat o no, per què la dic per defensar uns interessos personals o col·lectius que vull defensar. Tots aquests processos de comportament personal són dinàmics i poden arribar a produir com sembla que passa, que molta gent  creu que sempre té raó en tot allò que diu i pensa.  Actuar així ve recolzat per gratificacions instantànies de no haver de demanar mai perdó, de no haver de reconèixer mai ...

  Una de les coses més bàsiques del funcionament econòmic són els elements bàsics per que una economia funcioni. El fet productiu, de bens i serveis, és una de les claus de qualsevol economia. I produir implica un lideratge, public, que seria de base política; o un lideratge privat que seria de base econòmica.  A part del lideratge, la producció implica treball.  El lideratge i el treball implica que hi hagi coneixement i per que hi hagi coneixement hi ha d'haver investigació i educació.  Poc a poc van sortint totes les potes fonamentals per que una economia funcioni.  Per tant una economia, crea béns, per que els humans tenim necessitats, no per que si, avegades pot crear per moltes altres coses, per capritx, luxes, guerres, però d'origen l'economia es crea per resoldre necessitats i viure millor. 

 L' iva el famós impost fantasma de les societats modernes i de l'estat del benestar. L'iva diuen és l'impost al consum. L'iva diuen és l'impost que recauden les empreses, però que les empreses no el paguen. És curiós dir això quan són les empreses les que han de fer la declaració de l'iva i abonar-lo a l'estat. Però el tòpic diu que l'iva no el paguen les empreses només el gestionen. Bé es pot mirar així.  La teoria econòmica parla de que l'iva és l' impost al consum, avalaria  una mica la visió general i popular que es té de l' iva. Però aquí si que hi ha un però i és que el consum va molt lligat a la producció i a la idea del producte i a la idea de valor, per tant mira't des de l' altre banda, l'iva seria el valor que creen les empreses i que es queda l'estat.  Al final un empresari d'un sector, pot dir que l' iva el paguen tots els productors del mateix sector i per tant no li afecta a la competència directa, ...