Superavit.

  Portem 40 anys de democràcia a l' estat espanyol i d' implantació de l' estat del benestar. Els èxits són nombrosos: serveis públics, un sistema assistencial que malgrat les limitacions funciona.  Ara bé després de 40 anys de democràcia per primera vegada en aquest procés les classes mitjanes en comptes de guanyar poder adquisitiu l' estan perdent. Els nivells d' atur i precarietat segueixen sent molt elevats i podríem dir que estan cronificats.  Ha aparegut una nova classe treballadora amb evidents signes de pobresa.  Si els salaris no permeten un accès a la vivenda, l' accès a productes i serveis bàsics, i a un cert nivell de lleure, alguna cosa important està fallant en el model econòmic actual.  Dades especialment rellevants són els índexs d' atur juvenil, l' exode a l' estranger de molta gent jove preparada, el retard en les dades d' emancipació, les baixes taxes de natalitat, no sóm massa positives i ademés estan cronificades de fa anys. 

 L ' estat del benestar, o de protecció social a Espanya porta ja més de 40 anys des de la seva implantació. L' evolució i desenvolupament del pais ha estat molt gran i molt positiva en termes generals.  Però ja fa anys que hem arrivat a un punt de topall o avançar en l ' estat del benestar suposa un augment del nivell de vida de les classes mitges.  En els primers anys de desenvolupament de l' estat del benestar augmentava també i milloraven la situació econòmiques de les classes mitges.  Però amb els anys s' estan produint uns desajustos que a major estat del benestar crea major i major pobresa a les classes mitjanes especialment als joves. 

 Sovint els polítics treuen pit de que han augmentat els pressupostos.  Generalment parlen de sectors i serveis bàsics i claus com sanitat, educació, infraestructures, etc.  Els polítics venen com un èxit personal l' augment pressupostari de despesa pública. Segons les dades actuals el 44 per cent de la despesa del pais pertany al sector públic. I la tendència és que cada any augmenta una miqueta aquest porcentatge. Ben provablement en pocs anys superarem el 50 per cent de l' activitat econòmica serà fet per l' estat.  Si el sector públic cada any gasta més, si augmenta cada any el percentatge de despesa respecta l' economia global del pais vol dir senzillament que cada any paguem més impostos i que el sector privat cada any té menys recursos.  Si els poderosos del sector privat cada any augmenten els beneficis, com són la banca, les empreses energètiques.  La conclusió és senzilla, els estats i les grans empresas cada any són més rics i les classes mitjane...

  Voler mirar l' economia de forma fàcil i simple ens pot portar a conclusions errònies. Que generen solucions errònees i que poden agreugar encara més la situació econòmica. Un principi econòmic que cal tenir en compte i que sembla molt bàsic però que molta gent no té en compte, és que l' econòmia són vasos comunicants directes, que generen nous efectes comunicants.  Quan fem una mesura tindrà dos efectes un de positiu i un de negatiu. Al mateix temps cada efecte seguirà generan nous efectes, fent cadenes de fets més complexes del que sembla de gestionar i entendre.  Per aixó en econòmies amb cert grau de llibertat econòmica són molt díficils de gestionar.  Si apugem impostos, podrem millorar certs aspectes socials, però al mateix temps haurem d' augmentar els impostos i això pot produir empitjoraments socials.  Per tant l' aplicació de les mesures econòmiques s' han de fer en cura i ben pensades, per què fer-les malament pot empitjorar moltes coses.  Si e...