Superavit.

  Més enllà de les bones paraules vivim en una societat on individualment i col.lectivament som força egoistes i cada ho mira pel seu interés.  Aquesta afirmació que faig molta gent la nega i carrega contra ella i diu que no és cert que la gent és solidària i no egoista.  Aquest punt és un pal de paller per que considerar a la gent solidària és donar la raó a que el que diu i exigeix la gent és just i solidari i jo diria que en general és alrevés. El que diuen la gent i els col.lectius en general és justament alrevés. 

  Es queixa molta gent de que paguem molts impostos. D' altres diuen que paguem menys impostos que a europa i que per tan no ens queixem tant. I el debat no arriva massa més enllà.    Com que els que acostumen a dir que es paga el que toca són majoritàriament polítics, doncs ja sabem el que es decidirà els impostos no es toquen i quedaran i seguiran igual per qué el poder polític majoritari vol continuar amb aquesta política fiscal a europa i als estats de l' entorn.  La realitat però és que en aquests països a una gran part de la població viu econòmicament molt ofegada i ajustada econòmicament. Per què? 

  Parlant amb el duenyo d' un bar em diu que està arruinat que no para de pagar coses i que no té un duro i això que té clients i treballa. Em diu que tots els petits comerços del voltant estàn igual, que no arriven a fi de més de tantes despeses que tenen i tants impostos que paguen.  És cert això que diu? Es pot estrapolar i generalitzar a tants negocis i petites empreses?  Són abusius els impostos que paguen les petites empreses i els autònoms?