Superavit.

 El problema de l' habitatge, és un problema que no està resolt i perjudica un número molt gran de gent i limita la seva capacitat d' un bona forma de vida.  Un dels problemes que perjudica el mercat del lloguer de vivenda són els inquilins morosos o que maltracten els pisos o que es comporten de forma poc civilitzada. Això crea desconfiança per part de molts arrendadors i augments de preus i de les condicions.  Els ajuntaments porten anys que han començat a fer d' intermediaris i a assumir la garantia del pagament i del bon ús de les vivendes. És una molt bona mesura, però com sempre va tard i de moment té poc volum de propietaris que hi confiin.  Controlar el mercat de la vivenda tenint en compte de que privadament no funciona, ja que els preus de lloger o venda en relació als salaris son abusius. El problema és que això no vol dir que la culpa del preu abusiu sigui només dels propietaris, hi ha moltes més variables que cal tenir en compte i per això com la víctima...

 El procés econòmic el llarg dels anys o dels segles, ha determinat la vida dels individus i de les societats.  Les causes econòmiques han estat i encara avui són un dels grans problemes socials i una de les fonts de baralles i guerres al llarg de la història i del present.  I ha determinat el naixement de moltes ideològies basades en les solucions que cada persona creu per solucionar els problemes econòmics.  Al llarg de la història tenim ideologies de dretes, d' esquerres i de centre. Amb les diferents versions i visions polítiques associades. Els uns estan a favor de sistemes democràtics, altres a favor de monarquies absolutistes, altres a favor de dictadures de dretes o d' esquerres.  Al llarg de la història s' han aplicat els diferents models i cap ha aportat uns resultats socials molt posititius.  Hi ha models que sembla que han tingut més èxit que d' altres. Però jo diria diria que hi ha un factor fonamental al resultat dels models econòmics que és e...

  Sovint hi ha molta gent que reclama més despesa social. Més despesa pública, més gasto públic. Més despesa en educació, en ajudes socials.  El discurs sona molt bé, sobretot sona molt bé en determinats sectors.  Indirectament la persona que defensa aquesta postura també està fent un lluïment personal: mira que bona persona que socque em preocupo del benestar social i en especial dels més vulnerables.  A la pràctica en contra del que seria lògic aquestes polítiques  porten a augmentar la burocràcia pública i la despesa social, però al mateix temps generen uns increments d' impostos que acaben perjudican a les classes mitjanes generan més problemes socials dels que es pretenia solucionar.  Al final molts dels problemes fonamentals com són els salaris dignes i l' accés a la vivenda s' empitjoren cada dia tot i l' augment de la despesa pública.