Ir al contenido principal

El problema de l' habitatge.

 El problema de l' habitatge, és un problema que no està resolt i perjudica un número molt gran de gent i limita la seva capacitat d' un bona forma de vida. 

Un dels problemes que perjudica el mercat del lloguer de vivenda són els inquilins morosos o que maltracten els pisos o que es comporten de forma poc civilitzada. Això crea desconfiança per part de molts arrendadors i augments de preus i de les condicions. 

Els ajuntaments porten anys que han començat a fer d' intermediaris i a assumir la garantia del pagament i del bon ús de les vivendes. És una molt bona mesura, però com sempre va tard i de moment té poc volum de propietaris que hi confiin. 

Controlar el mercat de la vivenda tenint en compte de que privadament no funciona, ja que els preus de lloger o venda en relació als salaris son abusius. El problema és que això no vol dir que la culpa del preu abusiu sigui només dels propietaris, hi ha moltes més variables que cal tenir en compte i per això com la víctima acaben sent els més dèbils econòmicament parlant, l' estat hauria de garantir el dret a l' habitatge en funció del salari propi. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.