Superavit.

 Els privilegis dels funcionaris i pensionistes respecte els treballadors privats és donen en molts camps.  Pensionistes i treballadors públics en les econòmies occidentals són clarament privilegiats respecte a la majoria de treballadors privats en molts aspectes i un dels fonamentals en els salaris.  Veiem que els garanteixen pujades salarials públiques i de pensiones en els mateixos percentatges que les pujades de l' ipc. És a dir que garanteixen el poder adquisitiu dels pensionistes i funcionaris passi el que passi a l' economia del pais.  És a dir funcionaris i pensionistes són del tot insolidaris económicament a les crisis del pais, i per tant quan un pais te una crisis econòmica es vol carregar aquest cos només a les classes treballadores privades i pensionistes i funcionaris queden exclosos d' aquests baibens econòmics.  No seria més just que l' estat donés un xec també als treballadors privats que han perdut poder adquisitiu? 

  Sembla que socialment hi ha un anhel per part de molta gent que volen i veuen la jubilació com un anhel personal molt important.  Un cop aconseguida el temps suposa a molta gent un buit molest que cal compensar amb la búsqueda altre vegada d' activitats i d' omplir el temps.  Sembla doncs que en molt casos la jubilació de forma abrupta porta a moltes persones un deteriorament personal físic, mental i emocional. D' aquí sorgeixen moltes preguntes, i una és si tant poc satisfeta se sent la gent treballant i si tant poc sentit troben al seu treball i tan poc valuós socialment el troben.  No seria doncs millor personalment i col.lectivament flexiblitzar els sistemes de jubilació. 

  Una postura personal a la vida, i estratègia personal per funcionar de certes persones i diria que col.lectivament és força estès és la de la queixa constant i per tot.  La queixa és fonamental per avançar personalment com col.lectivament. Ara bé si la queixa no és equilibrada també cap a un mateix, o també autocrítica cap els propis col.lectius que es queixen podem quedar atrapats en la queixa permament i en el no fer res constructivament i en canvi podem arrivar a ser destructius.  Arrivem a la situació actual on els ciutadants només tenim drets i està molt bé reivindicar drets, però per que els drets es compleixen algú ha de treballar per que es garantitzin i aquest algú hauríem de ser tots. Els drets generan l' obligació de treballar i participar i cooperar per què les coses funcionin.  Portat al terreny econòmic, així la cultura de la queixa junt amb l ' actitud de la llei del mínim esforç i que ja m' ho resoldrar l' estat provoquen un col.lapse dels serveis p...