Una postura personal a la vida, i estratègia personal per funcionar de certes persones i diria que col.lectivament és força estès és la de la queixa constant i per tot.
La queixa és fonamental per avançar personalment com col.lectivament. Ara bé si la queixa no és equilibrada també cap a un mateix, o també autocrítica cap els propis col.lectius que es queixen podem quedar atrapats en la queixa permament i en el no fer res constructivament i en canvi podem arrivar a ser destructius.
Arrivem a la situació actual on els ciutadants només tenim drets i està molt bé reivindicar drets, però per que els drets es compleixen algú ha de treballar per que es garantitzin i aquest algú hauríem de ser tots. Els drets generan l' obligació de treballar i participar i cooperar per què les coses funcionin.
Portat al terreny econòmic, així la cultura de la queixa junt amb l ' actitud de la llei del mínim esforç i que ja m' ho resoldrar l' estat provoquen un col.lapse dels serveis públics i del mal servei. Si els usuaris dels serveis públics no cooperen amb els problemes i si els que ofereixen amb els serveis públics viuen instal.lats en la queixa i no aporten i cooperen la situació es de conflicte i bloqueig constant i de la necessitat continua de més i més recursos públics.
Comentarios
Publicar un comentario