Superavit.

Vivim en una societat on tothom demana més. Ja ho diu el refrany qui no plora no mama. Per tant vivim en una cultura de la queixa permanent, tohom es queixa i plora.   No hi ha  entitat pública, treballador públic que no es queixi de la necessitat del seu sector que falten recursos.  Parles amb algú sanitari i et diu que falten recursos. Qualsevol alcalde es queixa de la falta de recursos.  Des de qualsevol aspecte de l' administració pública es demanen sempre més i més recursos. Mestres, administració judicial, funcionaris, polítics, universitats, investigadors, pensionistes, sindicats, empresaris etc...  De fet jo diria que és una forma de desviar l' atenció a qualsevol altre aspecte relacionat amb l' administració i gestió pública.  Quin és doncs el problema d' aquesta cultura de la queixa, que no genera exigència personal i col.lectiva d' esforç i de millora, tan com a professionals, com també com a usuaris.  Quantes vegades veus gent que va e...

 Un altre cas de justicia injusta, de mala justicia, de males lleis. De mala aplicació judicial, de presa de pel, de doble raser és el cas a Barcelona d' una veïna trastornada propietària d' un bar, que anava avisant als veïns de l' escala continuament fins i tot en cartells en el bar que un dia cremaria l' edifici.  Els veïns han anat denunciant els fets i la policia i la justicia els ha dit que no es podia fer res fins que la persona no realitzes el delicte.  És a dir un cas clar d' amanaces que poden ser acomplertes i els veîns no poden fer res i la justicia, ni la policia pot fer res. Un cas que posa en perill béns inmoble i la vida dels veïns.  Després veiem com altre tipus de mínima amenaça i mínima provabilitat de complir-se la justicia i la polícia si actua. Un es pregunta quina mena de justicia, policia i polítics tenim? En primeres responsablitats els polítics i les cúpules judicials que per coses que perjudiquen els poderosos si que són molt actives, ara ...

Parla la ministra d' economia del govern, de la necessitat de crear un organisme que controli els beneficis empresarials.  Es pressuposa amb la creació d ' aquest observatori, vàries coses. Primera que a dia d' avui no s' observen. Segona que molt provablement són excessius. Tercera que els governs no han tingut prou eines per evitar l' us i abús de certes grans empreses en els seus beneficis abusius i exagerats.  Jo afegeria la més greu de totes els governs actuals i els anteriors s' han dedicat a privilegiar les grans empreses versus les petites empreses. Han fent lleis i han donat suport i seguretat a les grans empreses, mentre dificultaven les activitats econòmiques i creaven grans tasses fiscals a les petites empreses.  Ara es queixen que les grans empreses guanyen massa quan les han privilegiat en tots els aspectes de l' activitat política?  La llista de privilegis i mesures polítiques privilegian les grans empreses és molt gran, tan en licitacions púb...

  Tant molts polítics que gaudeixen de pensions vitalicies per només haver estat encara que sigui un dia a certs càrrecs públics, com molts funcionaris que gaudeixen unes condicions econòmiques molt superior i molt privilegiades respecte el resta de treballadors normals.  Es parla d' igualtat perè el sector públic i els polítics i els funcionaris amb col.laboració dels sindicats són els primers en aplicar i defensar privilegis que hem de pagar i han de pagar tots aquells ciutadants privats que viuen en situacion econòmiques molt pitjor a la d' aquests col.lectius.  On és la famosa igualtat? 

  L' estat i sobretot els polítics s' han constituit en grup d' abus de poder sobre el resta de ciutadants amb uns salaris, privilegis i seguretats laborals que cap altre treballador privat obtè.  Es parla d' igualta i en canvi l' estat privilegia una i altre vegada el treballador públic vers el treballador privat a costa de major impostos que acaben afectant els treballador privats amb menys salari i condicions de treball més dures i difícils. 

  En un article de Mariano Guindal parla d' un llibre que es diu la juventud atracada.  Parla de la situació econòmica de precarietat que han de viure tants joves espanyols.  Salaris molt baixos i accés a la vivenda quasi o gairebé impossible.  Envelliment de la població amb unes despeses de pensions elevadíssimes i uns augments constants de la despeses públiques i impositives que deixen en situació de forta precarietat a les classes treballadores.  Es crítica que les polítiques estatals estan inclinades clarament a favor de la gent, lo qual genera al mateix una societat cada vegada més i més envellida. 

  El treball és aportar algo als demés i a canvi els demés et donen diners que és una manera de que en un futur podras obtenir treball dels demés.  Per lo tant el treball és un intercanvi d' activitats i esforços.  En l'àmbit de treballar hi ha molts aspectes a tenir en compte.  Per un costat hi ha una certa cultura de considerar el treball com una condena personal, com una comdemna que els rics fan sobre els pobres.  Per tant des de certes visions quan menys es treballi millor, per això sorgeixen propostes com la renda garantida, o com continues propostes de reduir la jornada laboral i jubilar-se quan abans millor.  Ara bé si no treballem no aportem els altres, en canvi si que exigim bens i drets que obliguen a que els altres treballin.  Si volem poder adquisitiu i serveis públics això requereix que algú treballi, si jo no vull treballar qui treballarà?  Altre cosa és l' abús que molts empresaris i poderosos i clients han fet dels treballadors i ...

 La pluralitat és una paraula que sona bé. S' ha de ser plural, transparent. Altre cosa és la pràctica d' aquesta pluralitat especialment en els mitjans de comunicació.  Ara bé els mitjans de comunicació molt sovint aporten una visió univoca.  Moltes opinions però totes en la mateixa línia.  És legítim? És bo? Legítim podríem dir que des de la llibertat d' expressió i llibertat editorial si que ho és.  Bo diria que no és, per què provoca una mentalitat de trinxera sense noves visions i aportacions.  També hi ha l' actitud dels usuaris antipluralitat és a dir només m' informo i escolto els que pensen com jo.  El que si que no és acceptable és considerar-se plural quan tothom pensa més o menys igual i quan no s' accepten i s' exclouen a gent que pensi diferent. 

  Fins fa poc la moda educativa era tecnologitzar l' educació a les aules.  Posar la tecnològia al centre de les aules i l' educació.  La inversió tecnològica per part de les administracions públiques ha sigut millonària.  Ara resulta que es posa en qüestió que aquesta sigui una bona manera d' educar, que les pantalles siguin una bona eina en l' àmbit educatiu.  Ara resulta que és molt nociu educativament parlant l' ús continuo de pantalles en educació.  El govern suec a fet un gir radical en tornar a l' ús dels llibres i el paper.  Si això es cert que la tecnologia i les pantalles en excés perjudiquen els nens. La comunitat educativa, els experts i els governs que han anat recolzant la tecnologització de forma ultraintensiva i rapida ens deuen una explicació.