Superavit.

  Llegia l' editorial d' un diaria famós en la seva part editorial com defenia que la vacunació per covid era una necessitat. Utilitzava i afirmava que la vacunació massiva era una conveniencia social.  Doncs bé un es pregunta si una afirmació del cal.libre quan hi ha una bona part de la societat que no hi és d' acord es pot afirma amb tanta rotunditat per uns medis periodístics que de ciència mèdica en teoria no en són gaire experts.  Això és fer premsa lliure i independent? 

  Dins l' administració pública moltes polítiques i despeses són molt díficils d' evaluar. Ara bé per desgràcia o per sort avegades si que són avaluables, almenys en part.  És el cas dels ministeris d' igualtat i feminismes, on la inversió pública adicional s' ha basat en milions d' euros. El cas de catalunya la conselleria de feminismes s' ha dotat en 90 milions d' euros, per arrivar al resultat de més morts per violència masclista que  mai. 

  L' altre dia la mare d' una nena rusa afincada a Barcelona es queixava de que a la seva filla unes nenes l' havien acossat i acusat de ser una assessina.  La mare va presentar una queixa al col.legi etc. etc. La qüestió és que el final les nenes van demanar perdò a la nena acossada.  La qüestió és que les nenes van actuar en funció del que sentien a casa, si a casa sentien que els russos eren uns assassins per analogia si a classe hi havia una nena russa doncs també ho era.  El curiós és com els conflictes i el llenguatge generen problemes i com els humans generem problemes. No sé si les nenes que acossaven a la companya volien fer un acte de justicia? O és que aprofitaven l' ocasió per matxucar i treure les ràbies cap a una companya? 

La història dels països com França i la majoria d' estats moderns o antics és molt similar, sempre hi ha una voluntat de dominar d' expandir fronteres, domini i poder. Tot i el cost de les pròpies vides del mateix pais i dels països conquerits.  S' arriven a utilitzar gent dels paisos conquerits per anar contra els propis paisos conquerits.  I després en el cas de derrota s' oblida d' aquells que has utilitzat per anar contra el pais que has atacat i els deixes en la pitjor de les posicions possibles. És el cas dels Harkis en al guerra d'independencia d' Algeria. 

Hi ha molta gent que no li agraden les pàtries, ni els països, ni els nacionalismes. Per que consideren que creen problemes i divideixen el món i creen conflictes i distincions entre persones. Ara bé aquesta visió els fa creure a ells mateixos que són imparcials, de que són els bons.  La realitat practica és que el món és organitzat per sistemes col.lectius basats en la geografia i les cultures de cada lloc i en realitats culturals que superen les fronteres i afecten a totes les cultures.  Per tant després de la posició de principis cal posicionar-se en moltes situacions concretes i amb un sentit de justicia. 

 Que són els diners? Els diners basicament són el treball dels altres, dels demés. Si jo tinc diners puc comprar coses que fan els altres, és a dir compro el treball que fan els altres.  Si jo faig un plat d' arròs per mi, és el meu treball i per tant no necessito diners. 

Els estats i les ideologies usen la guerra per defensar les seves idees i drets.  En un article crític i gràfic un periodista explicava que a les fires d' armament es promocionaven uns calçotets que protegien els genitals en cas de metralla.  Aquests calçotets de protecció de les parts baixes no fa més que pensar en la brutalitat i els terribles efectes de l' aplicació de la violència en denfesa de qualsevol objectiu i si no hi ha o hi pot haver fòrmules i negociacions per evitar-la, ja que en general les reclamacions són territorials, de models socials, de poder etc. etc. 

  Que Puigdemont sea un obsesionado con la independencia de Catalunya o bien con ser protagonista parece ser un echo. Ahora bien que una parte de España este obsesionada con él, entre la prensa y buena parte del poder judicial y de la sociedad en detenerle y en  ponerlo en la carcel como si fuera el supercriminal del planeta tierra. En España no se ha persiguido con tanta saña ni a asesinos ni violadores como a Carles Puigdemont. No denota un comportamiento patológico de buena parte de la ciudadania obsesionada con Puigdemont como si el gran problema de España fuera ese. No hay grandes problemas en España como los suicidios la vivienda la violencia de genero y un largo etcetera para preocuparse del bienestar de las personas? Ahora se supone que el origen de todos esos problemas es el independentismo y por ende Carles Puigdemont?  O precisamente lo que crea los problemas sociales es tener a buena parte de la sociedad española solo preocupada por el independentismo y carles...

 Si alguna cosa tenen en comú dictadures i democràcies és l' obligació a anar files quan esclata algún conflicte bèl.lic del pais.  On és en aquell moment la llibertat d' escollir individual si un vol o no allistar-se a l' exèrcit?  Parlem molt de llibertat però el cert és que quan van maldades la llibertat individual la deixem de costat sobretot els líders dels països. L' argument és fàcil s' ha de defensar el pais, tothom té l' obligació de defensar el pais.  La vida col.lectiva és per sobre la vida individual dieun. Però el curiós és que no hi ha pràctica més brutal contra la vida col.lectiva que la pròpia guerra. Obligar a practicar el servei militar vol dir obligar a fer pensar que els governs tenen la veritat i la raó absoluta en allò i tot el que fan.  Curiós també aqui que les feministes no diguin res de la discriminació que sofreixen els homes al ser obligats a fer el servei militar.  

La mesura controvertida dels govers l' hora de controlar el preu dels lloguers de les vivendes. Una enquesta en el col.legi d' economistes de cataluya assenyala la divisió que hi ha entre els economistes de l' èxit o no de la mesura. De la conveniència o no de la mesura.  D' entrada la mesura sembla lògica i justa per evitar l' abús en el preu del lloguer de vivenda que estan sofrint moltes familiar de classe popular, la pregunta és serà eficàs la mesura? Provocarà una reducció del parc de vivendes en lloguer significatiu? Els propietaris buscaran mesures alternatives per apujar els preus tot i la llei? 

  Les dades d' ocupació actual són més positives del que caldria suposar mirant les dades macroeconòmiques dels països on els creixements econòmics estan força estancants.  Les economies creen ocupació a pesar de creixements quasi inexistents. Per què?  Per què suposar una relació absolutament directa entre creixement i ocupació com passava a l' economia de dècades ja no és vigent actualment per qué l ' economia i les societats van canviant.  Provablement la relació entre les dades macro i les realitats concretes i locals ja no tenen tant a veure i tant empresaris com treballados saben buscar i trobar solucions més enllà de les dades macroeconòmiques. Provablement els petits empresaris i treballadors saben trobar alternatives econòmiques més viables en situacions difícils i canviants com és l' economia globalitzada d' avui en dia. 

  És curiós com en general cada col.lectiu humà donem més valor humà en funció de la semblança cultural i econòmica en relació a nosaltres.  Així pels occidentals tenen molt més valor les vides d' altres occidentals que dels que no ho són. Té una certa lògica humana que t' afecti i valoris més la vida del que tens més proper o t' és més proper. També passa dins els països en funció de la regió que ets, o de l' ideologia que tens, o de la classe social a que pertanys, uns i altres et valoren més o menys.  Ara bé valorar tan poc la vida del que et queda més lluny, pel color de la pell, per la cultura que té, per la distància geogràfica és lògic? és humà? No hauríem de ser més humans i valorar més la vida de tothom, tingués la cultura que tingui, el nivell cultural que tingui, el nivell econòmic que tingui? 

Abans que succeixin els conflictes territorials mirar de fer coses i activitats per que no esclatin.  I mirar de no fer coses que no els provoquin.  Molts conflictes internacionals i nacionals són fruit de provocacions i intimidacions i egoïsmes innecessaris. Sembla que l' inconscient col.lectiu de molts països en el fons busquin la guerra i el conflicte amb els veïns d' altres països amb les regions discoles.  Hi ha com una enveja o un odi cap els territoris propis que no se senten a gust amb l' estat col.lectiu i llavors se'ls castiga, se' ls provoca, se' ls insulta agravant més la situació.  Molts països viuen en una acusació constant contra els enèmics i tapen totes aquelles coses que ells fan i que es podrien també posar en dubta moralment o egoïsticament, així s' intiga a l' odi contra els altres i es tapa el propi egoïsme i les pròpies mirèries i odis col.lectius o ferides col.lectives.