Superavit.

 El refrany popular té aquesta frase, com a paradigma de les consequències de la violència. Si és cert podríem dir que l' aplicació de la violència sempre porta a conseqüències humanes funestes.  Estrictament és pot dir que evidentment no és cert del tot hi ha situacions que l' amenaça o l' aplicació de la violència ha salvat vides. No crec que calgui posar exemples, però en general si que sembla ser cert que l'ús de la força genera situacions molt complexes, doloroses, tràgiques i injustes. La violència és segueix aplicant sobretot per part dels estats i per part dels grups insorrectes, i entre estats també de forma continuada, per defensar-se d'un atac, o defensar-se d'un possible atac.  Cal veure que al llarg de la història hi han agut sempre guerres, i aquestes guerres i aquestes injusticies provablement han generat la llavor de futures guerres.  Les guerres religioses del passat, generen un futur amb moltes possiblitats de guerres, les guerres colonials, el...

El sector públic sempre esta demanant més y més recursos. No demanen directament més diners per que demanar més diners no queda bé.  Tots els representants d'institucions públiques, demanen continuament més i més recursos per gestionar millor el sistema públic. Sort que no els agraden els diners i són en general anticapitalistes.  Però aquesta filosofica social diríem generalitzada provoca que els governs hagin d' augmentar continuament la pressió fiscal al sector privat.  Com d' alguna manera al sector privat se'l considera egoista i dolent, no hi ha problema d' anar augmentant continuament els impostos al sector privat, format pel capitalisme malvat.  Es posen al mateix sac d' aquest eix a les grans multinacionals o gent rica amb el treballador comú o autonom o miniempresari. 

  Seguim arreu del món amb moltes guerres, creant una mica d'optimisme, diríem que els territoris en guerra son minoria respecte els territoris en pau.  Però segueixen havent-hi grans guerres i perills de que les guerres creixin i s'extenguin a altres territoris.  El motiu principal de les guerres són els territoris, guerres territorials. Els col.lectius humans ens identifiquem en families i després en grups i desitgem un territori on el nostre grup pugui manar i fer les coses al gust i al respecte dels interessos del nostre col.lectiu, grup, nació, etnia o el que se li vulgui dir.  La guerra bé doncs en general per la disputa d'un mateix territori, pel control de territoris adjacents defensius, o ofensius. Etc. Etc.  Per tant bàsicament les guerres són per dominis de territoris, per la situació de certs territoris, pels interessos econòmics i materials de certs territoris.  La pregunta és si es poden armonitzar tots aquests interessos particulars i col.lec...