Superavit.

  En Catalunya los maestros están en huelga porque piden más recursos y mejores condiciones económicas. Pero valga decir que la huelga la realizan una parte de maestros, un 30 o 40 o 50 por cien. Cuando uno escucha hablar a los líderes sindicales de algunos colectivos de maestros, denota almenos yo, un tono muy preponte y un discurso muy ambiguo y manipulador y confuso. Si estos son un ejemplo de la mentalidad y la formación personal de los maestros vamos bien servidos.  Primero, exigen, mejoras económicas, mejores salarios, exigen al gobierno catalán? Tienen derecho a exigir? Quien va a pagar todo eso que ellos piden? El gobierno, y detrás del gobierno quien hay? El resto de los ciudadanos que tenemos la obligación de pagar más impuestos. Tiene la Generalitat dinero para pagar más? Les importa, el resto de la sociedad? Les importan sus alumnos?  Es un chantaje decir que vamos a parar el pais, o que van a perjudicar la educación de los niños con esas huelgas.   ...

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

  Defensar, les idees d'esquerra, les polítiques d'esquerra, és una cosa molt popular a nivell social. I una cosa és la teoria del que és o hauria de ser la política d'esquerres, i l' altre és la realitat de com s'apliquen i que son les polítiques d'esquerres.  El marc teòric d'esquerres és molt bonic, molt idealista, i socialment molt just, però la pràctica teòrica de les polítiques d'esquerra distant molt d' aconseguir aquests objectiu i sobretot distant molt de què els polítics d'esquerres es comportin amb aquests valors entre ells i socialment.  Veiem que el final el comportament de l'esser humà, en la part pràctica i quotidiana, molt sovint no té res a veure amb allò que es predica; i això passa tant en els partits d'esquerres com en els de dretes. 

 El model de treball públic, té molt mala fama en alguns àmbits socials, però al mateix temps que és vilipendiat, també és un sector aplaudit socialment, o almenys amb una potència pública de publicitat i una potència jurídica de defensa a ultrança per part dels sistemes democràtics.  El model públic és bó? El marc legal, regulatori, és bo tant pels funcionaris com per el resta de la societat? És just?  Aquí hi ha molt a dir i analitzar, en positiu i en negatiu. Evidentment no puc pretendre com a analista ser objectiu i parcial, tampoc el lector, si és que n hi ha pot pertendre ser objectiu i pacial, per que tots tenim una situació diferent en relació al funcionariat.  Generalitzar un col·lectiu que a cada país té milions i milions de persones, és realment complicat.  Ara bé intentarem anar mirant coses, per una part el sistema de selecció dels funcionaris, summament especial i particular, amb el sistema d'oposicions.  Per altra banda el marc legal que tene...

  Forma part de la naturalesa humana creure que tenim la raó, que allò que diem i expliquem és com són les coses, fins aquí podríem dir que és lògic i raonable creu en el que un veu o pensa, creure en les pròpies anàlisis i pròpies conclusions.  Ara bé, el problema passa quan no donem resquici de dubta en el que opinem, afirmem, i valorem; perquè i si estem equivocats?  Un altre aspecte seria si directament afirmem i diem que les coses són tal qual diem, més enllà que creiem que són certes; simplement per el propi interés emocional. Jo dic tal cosa i m'és igual que sigui veritat o no, per què la dic per defensar uns interessos personals o col·lectius que vull defensar. Tots aquests processos de comportament personal són dinàmics i poden arribar a produir com sembla que passa, que molta gent  creu que sempre té raó en tot allò que diu i pensa.  Actuar així ve recolzat per gratificacions instantànies de no haver de demanar mai perdó, de no haver de reconèixer mai ...