Ir al contenido principal

Entradas

Democràcia i el paper de la majoria.

 Les decisions democràtiques i la democràcia en si es bona per se, però al mateix pot haver-hi situacions democràtiques i dinàmiques democràtiques que no són bones per se. Les decisions democràtiques si no van acompanyades d' un sentit de justícia i de bona cap al total de la població perdent legitímitat moral.  Les desicions democràtiques han de mirar de ser justes amb sobretot amb les minoríes que s' oposen o tenen una certa confrontació amb les majories.  Si no, com passa molt sovint en els estats de drets les democràcies passen a ser eines per cometre injusticies i abusos contra minories i moralment al meu entendre quedaria justificada la desobediència quan les democràcies o les majories actuen amb malícia i amb ganes de destruir i abusar de les minoríes. 

KUNTURWASSI reflexion de la sociedad

  ¿Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias mas que por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos, sino, por el contrario son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá, afirmar sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada.¿

Que son els diners?

  Que son els diners?  Els diners físicament son papers amb una impresió molt concreta de dificil imitació per part de qualsevol particular. Son emesos i impresos per unes institucions avalades pels governs dels paisos.  Aquests papers tenen valor per que els estats i la societat els donen per vàlids per intercanviar per béns i serveis.  Per tant els diners són bé de canvi. El seu valor és per que s' accepten per intercanviar béns.  Com tothom vol tenir béns i serveis, tothom vol diners, per que és la formula més fàcil i ràpida de tenir una gran varietat de béns i serveis.  Els diners tenen la propietat fonamental de facilitar l' intercanvi de béns i serveis de forma més exacte, àgil i pràctica.  Per això quan parlem de recursos i de riquesa es parla tant sovint dels diners.  Avegades es culpa dels diners de ser el mal dels homes i del capitalisme, però jo diria que el problema més haviat és el mal ús que els homes en fem d' una eina que és molt ú...

Llibertat, igualtat i justicia.

 Segueixen havent escrit i més escrits de persones amb cultura i formació que defensen segons ells els valors més bàsics d' igualtat, justicia i llibertat.  Doncs jo diria que aquestes persones fan justament el contrari, estan defensant la injusticia, la desigualtat i acos a les persones.  És molt comú veure a persones defensar la llibertat i al mateix temps aplicar i defensar realitats que el que fan és empresonar i maltractar idees i persones. 

El significat del treball.

El significat del treball.   Etimologicament treball, significa instrument de tortura.  Molta gent veu el treball com una activitat negativa, tortuosa, imposada, capitalista, esclavitzadora.  I és ben cert que el treball pot ser i ha sigut totes aquestes coses negatives. Però també el treball pot ser moltes coses positives, com la creació de bens i serveis per que la gent pugui viure millor.  Hi ha gent que veu bé que els treballin quan més millor, però ells no volen treballar.  D' altres que volen fomentar que quan menys es treballi millor. D ' altres alreves, volen que només es treballi.  Ara bé com quasi tot a la vida en l' equilibri està el bon resultat tant per la societat, com per les persones. Per que al final no treballar, és a dir vaguejar en general perjudica també a la pròpia persona. Les societat occidentals s' enfronten al problema del treball i l' organització del treball, amb molts reptes.  A les societats modernes per exemple es so...

Valorar el que tenim.

Valorar tot allò que tenim. Queixar-se i exigir els demés i a la societat millores és fonamental per que una societat avanci. Valorar i agrair tot allò del que disposem i gaudim tambés és fonamental per tenir una mirada justa i constructiva envers un mateix i envers els demés.  Hi ha persones i col.lectius que es passen el dia queixant-se, viuen en la queixa continua. Aquesta actitut de només queixa o molta queixa, crea una insatisfacció personal i col.lectiva i bloqueja que es realitzin millores.  El fet de no valorar i agrair els beneficis i ajuts socials que venen de l' esforç de tothom també genera una societat insatisfeta i egocèntrica.  Si som una societat que no valorem les coses positives que gaudim ens tornem amargats i egoístes. Per tant sense un equilibri entre la queixa i l' agraiment com a societat i com a persones dificilment ens sentirem satisfets.   

Impostos al treball i salaris.

  Es parla poc de salaris en aquest pais. I sovint quan es parla de salaris només es parla de dos col.lectius: els del salari mínim i el dels funcionaris.  Del resta de salaris de les classes mitges privades apenes s' en parla.  Els governs pressionen els empresaris per que apugin els salaris mínims, lo qual sembla una pressió molt noble per part del govern.  El que pot ser no és tan noble és que els governs aprofitin les pujades salarials, que el mateix govern imposa, per recaudar més. És més si les pujades salarials són importants per que estàn massa baixos els salaris el govern podria fer polítiques fiscals que incentivessin a les empreses a pujar salaris cosa que no fa, els governs fan alrevés imposen un model fiscal que penalitza sobremanera el salari.  A més salaris més impostos han de pagar les empreses per aquells salaris de forma proporcional però el problema és que ronda el 40 per cent l' import a pagar a la cotització social.  És a dir l' empresa...