Ir al contenido principal

Impostos al treball i salaris.

 Es parla poc de salaris en aquest pais. I sovint quan es parla de salaris només es parla de dos col.lectius: els del salari mínim i el dels funcionaris. 
Del resta de salaris de les classes mitges privades apenes s' en parla. 
Els governs pressionen els empresaris per que apugin els salaris mínims, lo qual sembla una pressió molt noble per part del govern. 
El que pot ser no és tan noble és que els governs aprofitin les pujades salarials, que el mateix govern imposa, per recaudar més.
És més si les pujades salarials són importants per que estàn massa baixos els salaris el govern podria fer polítiques fiscals que incentivessin a les empreses a pujar salaris cosa que no fa, els governs fan alrevés imposen un model fiscal que penalitza sobremanera el salari. 
A més salaris més impostos han de pagar les empreses per aquells salaris de forma proporcional però el problema és que ronda el 40 per cent l' import a pagar a la cotització social. 
És a dir l' empresa que fa un esforç econòmic per pagar millor salaris el govern la penalitza amb més impostos i cotitzacions a la seguretat social. 
Les empreses per 1000 euros que pagan de salari a un treballador han de pagar a part 400 euros a la seguretat social. 
Si una empresa puja el sou a un treballador ha d' augmentar proporcionalment la cotització a la seguretat social. 
El problema és que el meu entendre aquest impost al treball 40 per cent és abusiu, és massa elevat i frena que els treballadors puguin cobrar més. 
L 'estat dirà que els costos de la seguretat social en pensions i prestacions van en augment, per això sempre volen cobrar tant. 
Una solució seria deixar allarga el periode laboral als treballador a canvi de pagar menys a la seguretat social i així poder tenir millor salari. 
És a dir que un treballador tingui marge per escollir la seva cotització i el període de jubilació i així poder augmentar el salari actual. 
Té sentit que un treballador que no arriva a final de mes cotitzi tan de cara el futur si no te present? 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.