Ir al contenido principal

Impostos al treball i salaris.

 Es parla poc de salaris en aquest pais. I sovint quan es parla de salaris només es parla de dos col.lectius: els del salari mínim i el dels funcionaris. 
Del resta de salaris de les classes mitges privades apenes s' en parla. 
Els governs pressionen els empresaris per que apugin els salaris mínims, lo qual sembla una pressió molt noble per part del govern. 
El que pot ser no és tan noble és que els governs aprofitin les pujades salarials, que el mateix govern imposa, per recaudar més.
És més si les pujades salarials són importants per que estàn massa baixos els salaris el govern podria fer polítiques fiscals que incentivessin a les empreses a pujar salaris cosa que no fa, els governs fan alrevés imposen un model fiscal que penalitza sobremanera el salari. 
A més salaris més impostos han de pagar les empreses per aquells salaris de forma proporcional però el problema és que ronda el 40 per cent l' import a pagar a la cotització social. 
És a dir l' empresa que fa un esforç econòmic per pagar millor salaris el govern la penalitza amb més impostos i cotitzacions a la seguretat social. 
Les empreses per 1000 euros que pagan de salari a un treballador han de pagar a part 400 euros a la seguretat social. 
Si una empresa puja el sou a un treballador ha d' augmentar proporcionalment la cotització a la seguretat social. 
El problema és que el meu entendre aquest impost al treball 40 per cent és abusiu, és massa elevat i frena que els treballadors puguin cobrar més. 
L 'estat dirà que els costos de la seguretat social en pensions i prestacions van en augment, per això sempre volen cobrar tant. 
Una solució seria deixar allarga el periode laboral als treballador a canvi de pagar menys a la seguretat social i així poder tenir millor salari. 
És a dir que un treballador tingui marge per escollir la seva cotització i el període de jubilació i així poder augmentar el salari actual. 
Té sentit que un treballador que no arriva a final de mes cotitzi tan de cara el futur si no te present? 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.