Ir al contenido principal

Impostos al treball i salaris.

 Es parla poc de salaris en aquest pais. I sovint quan es parla de salaris només es parla de dos col.lectius: els del salari mínim i el dels funcionaris. 
Del resta de salaris de les classes mitges privades apenes s' en parla. 
Els governs pressionen els empresaris per que apugin els salaris mínims, lo qual sembla una pressió molt noble per part del govern. 
El que pot ser no és tan noble és que els governs aprofitin les pujades salarials, que el mateix govern imposa, per recaudar més.
És més si les pujades salarials són importants per que estàn massa baixos els salaris el govern podria fer polítiques fiscals que incentivessin a les empreses a pujar salaris cosa que no fa, els governs fan alrevés imposen un model fiscal que penalitza sobremanera el salari. 
A més salaris més impostos han de pagar les empreses per aquells salaris de forma proporcional però el problema és que ronda el 40 per cent l' import a pagar a la cotització social. 
És a dir l' empresa que fa un esforç econòmic per pagar millor salaris el govern la penalitza amb més impostos i cotitzacions a la seguretat social. 
Les empreses per 1000 euros que pagan de salari a un treballador han de pagar a part 400 euros a la seguretat social. 
Si una empresa puja el sou a un treballador ha d' augmentar proporcionalment la cotització a la seguretat social. 
El problema és que el meu entendre aquest impost al treball 40 per cent és abusiu, és massa elevat i frena que els treballadors puguin cobrar més. 
L 'estat dirà que els costos de la seguretat social en pensions i prestacions van en augment, per això sempre volen cobrar tant. 
Una solució seria deixar allarga el periode laboral als treballador a canvi de pagar menys a la seguretat social i així poder tenir millor salari. 
És a dir que un treballador tingui marge per escollir la seva cotització i el període de jubilació i així poder augmentar el salari actual. 
Té sentit que un treballador que no arriva a final de mes cotitzi tan de cara el futur si no te present? 

Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...