Superavit.

  Un tema de moda i d'actualitat avui en dia és parlar de la intel.ligència artificial.  És molt de modern i de presumir d' està a la última parlar de l' intel.ligència artificial.  Per que de cop i volta s' en parla tant? Hi ha agut algún substàncial respecta a fa 10 anys o 20?  Realment es pot parlar d' intel.ligència al fet de que les màquines tinguin la capacitat de processar milions dades simultàneament? És això intel.ligència?  Doncs jo diria que no.  Però ens encanta parlar d' intel.ligència artificial per què reforça indirectament la idea humana de que els homes som capaços de tot, som supers. 

 El problema de la vivenda segueix en especial entre els més joves sent un problema cabdal. Fa anys que s' adverteix del problema de la vivenda, i segueix sense solucionar-se.  Un dels problemes és que una gran part de la població vol viure a les grans ciutats.  La solució que donen els estats i ajuntament és l' edificació de més vivenda pública.  Aquí sorgeixen dues preguntes per que la gent no vol viure a les zones rurals, lo qual resoldria molts problemes de vivenda.  El segòn aspecte és per què els preus de les vivendes són tan elevats en relació als salaris dels compradors que les necessiten. 

  Si sumem tots els impostos directes, els indirectes i totes les tasses administratives. Diria que el ciutadà o el treballador mitjar paga entre un 50 i un 60 per cent dels diners que genera.  No seria lògic que els impostos als treballadors, autònoms i petits empresaris es moderessin?  No és un fet abusiu cobrar un 50 per cent d' impostos a la gent jove, als treballadors de rendes baixes, als autònoms?  Té sentit el model fiscal de les societats occidentals on les classes mitges treballadores carreguen tota la càrrega fiscal?  Enca se senten sovint molts polítics principalment d' esquerres que diuen que les càrregues impositives són baixes i que encara hi ha marge per apretar més.  Molta gent pensa que no és veritat que es paguin tants impostos, és evident que els números es poden fer de moltes maneres, però si sumem les tasses a la seguretat social que els empresaris han de pagar per mantenir un treballador i altres tasses fiscals que paguem en serveis b...

Pot ser tinc mala sort, peró molt sovint quan parlo amb algún mestre o quan llegeixo algun escrit d' algún mestre, el missatge sempre és el mateix falten recursos. Sempre estan a la defensiva i culpan a la conselleria d' educació.  M' agradaria també saber que es diu des de la conselleria, si es treballa molt o poc, i si els recursos se' ls gasten per ells o van a parar a les escoles.  Que una part dels mestres sempre estigui a la defensiva ho vaig preocupant si aquest és el model de comportar-se que aprendrant els nens o rebran els nens.  Ara que una part dels mestres sembla que estiguin a la defensiva i sempre queixant-se de la falta de recursos, ho veig preocupant. 

Vivim en una societat on tothom demana més. Ja ho diu el refrany qui no plora no mama. Per tant vivim en una cultura de la queixa permanent, tohom es queixa i plora.   No hi ha  entitat pública, treballador públic que no es queixi de la necessitat del seu sector que falten recursos.  Parles amb algú sanitari i et diu que falten recursos. Qualsevol alcalde es queixa de la falta de recursos.  Des de qualsevol aspecte de l' administració pública es demanen sempre més i més recursos. Mestres, administració judicial, funcionaris, polítics, universitats, investigadors, pensionistes, sindicats, empresaris etc...  De fet jo diria que és una forma de desviar l' atenció a qualsevol altre aspecte relacionat amb l' administració i gestió pública.  Quin és doncs el problema d' aquesta cultura de la queixa, que no genera exigència personal i col.lectiva d' esforç i de millora, tan com a professionals, com també com a usuaris.  Quantes vegades veus gent que va e...

 Un altre cas de justicia injusta, de mala justicia, de males lleis. De mala aplicació judicial, de presa de pel, de doble raser és el cas a Barcelona d' una veïna trastornada propietària d' un bar, que anava avisant als veïns de l' escala continuament fins i tot en cartells en el bar que un dia cremaria l' edifici.  Els veïns han anat denunciant els fets i la policia i la justicia els ha dit que no es podia fer res fins que la persona no realitzes el delicte.  És a dir un cas clar d' amanaces que poden ser acomplertes i els veîns no poden fer res i la justicia, ni la policia pot fer res. Un cas que posa en perill béns inmoble i la vida dels veïns.  Després veiem com altre tipus de mínima amenaça i mínima provabilitat de complir-se la justicia i la polícia si actua. Un es pregunta quina mena de justicia, policia i polítics tenim? En primeres responsablitats els polítics i les cúpules judicials que per coses que perjudiquen els poderosos si que són molt actives, ara ...

Parla la ministra d' economia del govern, de la necessitat de crear un organisme que controli els beneficis empresarials.  Es pressuposa amb la creació d ' aquest observatori, vàries coses. Primera que a dia d' avui no s' observen. Segona que molt provablement són excessius. Tercera que els governs no han tingut prou eines per evitar l' us i abús de certes grans empreses en els seus beneficis abusius i exagerats.  Jo afegeria la més greu de totes els governs actuals i els anteriors s' han dedicat a privilegiar les grans empreses versus les petites empreses. Han fent lleis i han donat suport i seguretat a les grans empreses, mentre dificultaven les activitats econòmiques i creaven grans tasses fiscals a les petites empreses.  Ara es queixen que les grans empreses guanyen massa quan les han privilegiat en tots els aspectes de l' activitat política?  La llista de privilegis i mesures polítiques privilegian les grans empreses és molt gran, tan en licitacions púb...