Superavit.

 Molts funcionaris justifiquen els seus privilegis en el fet de que han agut de passar unes oposicions i això els ha de garantir uns drets laborals. Parlar de funcionaris és molt complexe per que hi ha una gran varietat de tasques, de dificultats i de responsablitats per part del cos de funcionaris. Dins el cos funcionarial hi ha autèntics vividors com a gent molt responsable i sacrificada.  Âra bé el que no treu és que el model públic de treball tingui moltes virtuts però també moltes deficiències i privilegis injustos. I el que és més curiós és que gent que s' anomena d' esquerres i igualitaria defensi privilegis i ineficiències respecte el resta de treballadors i en canvi defensi l' abús fiscal que han de sofrir bona part de la classe treballadora i les petites empreses.    D' entrada un es pregunta quines condicions laborals i realitats laborals tenen els funcionaris. Quines i quantes institucions viuen exclusivament subvencionades per l' administració pública....

 Els discurs dels socialistes en relació al que han fet en política els últims mesos, que han sigut generosos i han perdonat als indepes.  Resumint la culpa del que ha passat a Espanya és bàsicament culpa dels indepes, de l' estat espanyol i dels socialistes no tenen culpa de res, ells han actuat molt bé i els únics que l ' han liat han estat els indepes. Per aixó els perdonen i són generosos.  O és que acas no ho fan també per que els interessa així obtenir la presidència del govern, ho fan només per generositat, de passo es queden amb el poder del pais, però aquest interés no és el que els impulsa segons els socialistes actuen per generositat. 

  La esquerra, els partits d' esquerra o millor dit els partis d' esquerra no paren de posar-se medalles respecte als bons resultats econòmics. Quan són bons els mèrits són seus. Quan són dolents ells no tenen la culpa ni podien fer res.  Si es crea ocupació el mèrit se l' otorguen els polítics d' esquerra. Si una empresa despedeix gent o l' economia perd ocupació la culpa és dels empresaris.  Els mai no tenen la culpa. 

  L' esquerra ultracapitalista, es fan dir anticapitalistes, el curiós és que en realitat viuen del capitalisme, són podríem dir més capitalistes que els capitalistes.  Si el capitalisme viu de l' explotació de l' altre, però alhora ha de fer un esforç d' inversió, de control, de gestió. Els anticapitalistes, o neocapitalistes o ultracapitalistes volen viure del suor de les empreses i els treballador sense haver de fer res a través de l' imposició d ' impostos.  Digueu-me si no és ser més capitalista que voleu viure d' explotar el capital que explota els treballadors.  Un dirà qui roba a un lladre, té mil anys de perdò. Però seguint l' argument de robar als rics, no només roben els rics, si no que roben a tots els treballadors que treballen pels rics també. I fins i tot seguint l' argument de robar, roben a tots els petits empresaris que molts d' ells no deixen de ser treballadors i classe treballadora també. 

  Més enllà de les bones paraules vivim en una societat on individualment i col.lectivament som força egoistes i cada ho mira pel seu interés.  Aquesta afirmació que faig molta gent la nega i carrega contra ella i diu que no és cert que la gent és solidària i no egoista.  Aquest punt és un pal de paller per que considerar a la gent solidària és donar la raó a que el que diu i exigeix la gent és just i solidari i jo diria que en general és alrevés. El que diuen la gent i els col.lectius en general és justament alrevés. 

  Es queixa molta gent de que paguem molts impostos. D' altres diuen que paguem menys impostos que a europa i que per tan no ens queixem tant. I el debat no arriva massa més enllà.    Com que els que acostumen a dir que es paga el que toca són majoritàriament polítics, doncs ja sabem el que es decidirà els impostos no es toquen i quedaran i seguiran igual per qué el poder polític majoritari vol continuar amb aquesta política fiscal a europa i als estats de l' entorn.  La realitat però és que en aquests països a una gran part de la població viu econòmicament molt ofegada i ajustada econòmicament. Per què? 

  Parlant amb el duenyo d' un bar em diu que està arruinat que no para de pagar coses i que no té un duro i això que té clients i treballa. Em diu que tots els petits comerços del voltant estàn igual, que no arriven a fi de més de tantes despeses que tenen i tants impostos que paguen.  És cert això que diu? Es pot estrapolar i generalitzar a tants negocis i petites empreses?  Són abusius els impostos que paguen les petites empreses i els autònoms?