Superavit.

  Els partits d' extrema esquerra sembla que el seu model econòmic i social sigui el de treballar quan menys millor en quan a temps i quan de menys qualitat el treballador també millor.  Només fa falta veure l' ambient social on tohom o quasi tothom vol treballar l' administració pública.  Els líders dels partits d' esquerres però també de dretes es dediquen a fer regals de quan més fàcil sigui demanar una baixa millor, de que quan menys hores es treballin millor, i que quan abans et jubilis millor.  Aquesta realitat social on el  que treballa està penalitzat per què viu pitjor o molt pitjor que el que no treballa.  Quan menys es treballa en un pais y mes gent reb ajudes de l' estat més han treballar els que treballen i menys guanyaran que és el que està passant actualment a les socialdemocràcies. 

 Continuament veiem que els governs anuncian que donaran ajudes a tals col.lectius o tal sectors.  En canvi mai es parla massa de qui donarà aquestes ajudes.  Les del govern lògicament les paga l' estat i se suposa que l' estat el paguem tots.  És evident que cada ajuda que dona el govern genera un control i una buròcracia pública per tenir que controlar aquestes ajudes.  Per tant les ajudes encareixen el cost públic en burocràcia i en impostos del resta de ciutadants.  Les ajudes públiques són pa per avui i gana pel futur, per que ajudant a uns estàs perjudicant a altres.  Moltes petites ajudes públiques acumulades generen una càrrega impositiva elevadíssima que al mateix temps generarà més problemes i que al mateix temps genererà la necessitat de noves ajudes públiques. 

Lo público tiene muy buena prensa en determinados sectores sociales como algo casi divino. Para la izquierda lo público es señal de bueno, de defensa de lo de todos. La realidad a mi modo de ver es bastante más compleja y contradictoria que esos sloganes de la izquierda. Lo público comporta impuestos, impuestos sobre todo a aquellos que trabajan. Si esos impuestos llegan a ser abusivos en realidad lo público pasa a generar cierto malestar social en vez de lo supuesto contrario.  El modelo público de trabajo se basa en oposiciones aveces muy duras.  Esas oposiciones no garantizan para nada la calidad del trabajo posterior realizada por el trabajador público.  El modelo de trabajo público se basa en unas oposiciones y puntuaciones y una vez lograda la plaza se pasa a prácticamente toda una serie de derechos que tiene que pagar el resto de la sociedad. Esos derechos no conllevan unas obligaciones apenas de forma equilibrada y justa.  Hay casos de funcionarios que viven ...

 La nueva política española estuvo formada principalmente por dos partidos políticos Podemos i Ciudadanos, pues bien entre los dos han pasado de llegar a tener 120 diputados para llegar en pocos años a casi 0.  Irene Montero, Pablo Iglesias, Albert Rivera, Ines Arrimadas, llevaron a lo alto a sus respectivas formaciones hasta undirlas en la más irrelevancia electoral. Con la gravedad de la cosa que los que cogieron principalmente sus votos son los dos partidos con más casos de corrupción y un partido de extrema derecha.  Es para felicitar a estros 4 políticos de su azañá lograda. Lo curioso es que sigan con la cabeza muy alta o en la política activa o en los medios de comuncación como grandes analistas. 

 Com a ciutadà català que soc si és que no m`he equivocat veig de forma més propera les coses que es fan a catalunya el govern català, no per antipatia i per acossar a Catalunya que ja és prou acossada per una bona part de catalanofòbics.  Bé no entenc per què el presidents de la generalitat i del parlament, un cop acabada la seva funció pública han de cobrar una pensió vitalicia i desproporcionada al llarg de tota la seva vida. No entenc a més a més per que se ls ha de pagar un despatx i secretaris. Per fer que? Aportar que?  No és això malversació de fons públics?  Un dira és que quan realitzen la seva tasca el seu salari és molt baix en proporció a la seva responsablitat, si és així que cobrin més però per la feina feta.  Si els presidents ja abusen de les arques públiques que hem d' esperar que facin la resta de polítics i servidors públics? 

 És curiós que molta gent es gira de canto quan es parla de casos i formes habituals de funcionar per part d' alguns polítics i d' alguns funcionaris.  Dins les administracions públiques sovint veiem casos d' us i abus per part d' alguns funcionaris i polítics de les arques públiques.  Sembla que a la classe política ja li estigui bé que passin aquestes coses ja que si tenen el cos funcionaral content ells també en podran treure partit. Especialment el cos funcionarial que els hi és més proper que treballar més proxim a ells.  Sembla que en certes administracions hi ha barra lliure i màniga ample pels que gestionen la cosa pública i viuen d' ella.  En sabem coses molt puntualment d' aquest petits privilegis, avegades no tant petits que van acumulant polítics i una part de funcionaris.  També és curiós que el polítics de més d' esquerres d' això apenes s' en queixen, pot ser és que no passa. 

 Les administracions públiques en teoria existeixen per servir i defensar els interessos col.lectius i les necessitats individuals de forma col.lectiva.  Ara bé, com a tota institució humana i de poder té també la pròpia tendència humana a bunqueritzar-se i actuar per defensar els propis interessos i dels que viuen de les institucions públiques.  Aixi la continua creació i acumulació d' institucions públiques augmentant-ne el cost ciutadà amb impostos cada vegada més elevats.