Ir al contenido principal

Por que soy funcionario.

 Vivimos en un pais dónde una de las salidas laborales más buscadas es trabajar en la administración pública. 

El mercado laboral privado es tan exigente y poco gratificante que mucha gente busca una salida laboral en el empleo público. 

La mayoría de funcionarios diría que no trabajan en la administración pública por una vocación de servicio público a la sociedad, lo hacen por una vocación de servicio privado y personal para garantizarse una supervivencia económica y unos derechos laborales. Lo cual es muy legítimo. 

Lo que no veo tan legítimo es esa hipocresía social tan generalizada en tantos funcionarios de que ellos son funcionarios por que aman mucho a la población y son muy buenas personas. A mi modo de ver en la mayoría de los casos es pura hipocresía. 

Si tanta gente quiere ser funcionaria es en buena medida por que la alternativa laboral privada, no da una salida satisfactoria en cuánto a seguridades laborales y en cuánto a condiciones económicas viable. 

Ahora bien ya que los funcionarios degraciadamente en general no reconocen esos beneficios laborales que tienen respecto al resto de trabajadores. 

Tampoco son agradecidos con la sociedad que les paga y les garantiza todos los derechos laborales de los que gozan. 

Muchos funcionarios no aceptan el control y auditoría de sus funciones. 

Tampoco parece que acepten la autoridad ni el liderazgo político que representan a la sociedad que les está pagando. 

Por tanto parece que hemos llegado a un modelo funcionarial y de estado que parece alrevés la sociedad está al servicio del estado y no alrevés como en teoría debiera ser. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.