Ir al contenido principal

Pujada de preus: inflació.

Les pujades constants de preus genera una baixada del poder adquisitiu de moltes persones i famílies, perjudicant molta gent.

Què són els preus? Els diners que paguem els consumidors en qualsevol compra fixats prèviament pels empresaris, l'administració o els propietaris de béns immobles.
El problema és quan totes les empreses d'un mateix servei augmenten els preus al mateix temps s'agreugi quan els serveis o producte són de necessitats bàsiques com habitatge o l'alimentació.

La inflació també té algun efecte positiu, ja que en fer perdre valor a l'estalvi incentivant el consum i l'activitat econòmica. Si un consumidor veu que els diners estalviats van perdent valor, tendirà a fer despesa per aprofitar el màxim el valor del diners, és, per tant, un incentiu al consum.

Per què les empreses apugen els preus?

Per guanyar més o per compensar els augments dels seus costos soferts. Possiblement, hi haurà una mica de tot, però moltes empreses apugen els preus mantenir el seu poder adquisitiu.
Una altra cosa és l'augment de tarifes de les grans empreses que generen uns increments de beneficis milionaris. Els apliquen perquè tenen posicions de domini sobre els mercats i així poden augmentar els seus beneficis de forma abusiva.

Les empreses defineixen els preus en funció dels costos que tenen i de la demanda que tenen i de les expectatives de beneficis que volen.

La inflació és fruit de decisions empresarials i empresaris que creuen que perquè el seu negoci funcioni millor hi han d'apujar els preus i també fruit dels augments de taxes i impostos de les administracions públiques.

La situació econòmica dels últims anys: pandèmia, increments impositius constants, augment constant del cost de les matèries primeres i de l'energia, generen una dinàmica econòmica inflacionista. La inflació genera inflació.

Els serveis bàsics electricitat, gas, benzina porten des de fa anys unes alces de preus continuades, que generen uns costos de producció més alt a les empreses i uns costos de consum més alt a les famílies. Que faran els empresaris i els assalariats, demanar més salaris per poder fer front a l'augment del cost de la vida. Les pujades de preus generen pujades de preus.

El sector financer que ha reduït competència hi ha augment les comissions que cobra a les famílies i empreses augmentant així els costos de finançament empresarial i familiar. Si les despeses de finançament augmenten també es genera inflació, ja que moltes empreses han de compensar l'augment d'aquests costos financers i molts consumidors exigiran augments de salaris o de les pensions.

Les mesures de la covid ha fet que molts sectors no hagin pogut funcionar en normalitat i augmentat els costos de funcionament de moltes empreses.

La demanda d'oci i de turisme després de dos anys de restriccions han provocat un augment de la demanda hotelera i oci que fa que molts operadors turístics augmentin els preus.

L'estat i les administracions públiques a cada crisi econòmica han augmentat els tipus impositius i les taxes, la pressió fiscal percentual ha anat en augment any rere any i això provoca que moltes empreses si volen mantenim els seus beneficis hi hagin d'augmentar el preu final als consumidors.

Per tant, la inflació i les pujades de preus són fruit de moltes situacions socials i econòmiques. Per exemple els governs s'han beneficiat dels increments de recaptació fiscal que produeixen les escalades de preus del sector energètic i, en canvi, no han repercutit aquests increments de recaptació en abaixades d'impostos.

Un exemple clar són les contínues pujades del preu de l'electricitat que han repercutit en ingressos milionaris a les arques públiques i, en canvi, l'estat no ha aprofitat per abaixar impostos al sector més perjudicats per les pujades dels costos de l'energia.
Les administracions públiques i les grans empreses poden molt ben ser bona part de la causant de l'origen d'aquesta situació inflacionista.



Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.