Pujada de preus: inflació.

Les pujades constants de preus genera una baixada del poder adquisitiu de moltes persones i famílies, perjudicant molta gent.

Què són els preus? Els diners que paguem els consumidors en qualsevol compra fixats prèviament pels empresaris, l'administració o els propietaris de béns immobles.
El problema és quan totes les empreses d'un mateix servei augmenten els preus al mateix temps s'agreugi quan els serveis o producte són de necessitats bàsiques com habitatge o l'alimentació.

La inflació també té algun efecte positiu, ja que en fer perdre valor a l'estalvi incentivant el consum i l'activitat econòmica. Si un consumidor veu que els diners estalviats van perdent valor, tendirà a fer despesa per aprofitar el màxim el valor del diners, és, per tant, un incentiu al consum.

Per què les empreses apugen els preus?

Per guanyar més o per compensar els augments dels seus costos soferts. Possiblement, hi haurà una mica de tot, però moltes empreses apugen els preus mantenir el seu poder adquisitiu.
Una altra cosa és l'augment de tarifes de les grans empreses que generen uns increments de beneficis milionaris. Els apliquen perquè tenen posicions de domini sobre els mercats i així poden augmentar els seus beneficis de forma abusiva.

Les empreses defineixen els preus en funció dels costos que tenen i de la demanda que tenen i de les expectatives de beneficis que volen.

La inflació és fruit de decisions empresarials i empresaris que creuen que perquè el seu negoci funcioni millor hi han d'apujar els preus i també fruit dels augments de taxes i impostos de les administracions públiques.

La situació econòmica dels últims anys: pandèmia, increments impositius constants, augment constant del cost de les matèries primeres i de l'energia, generen una dinàmica econòmica inflacionista. La inflació genera inflació.

Els serveis bàsics electricitat, gas, benzina porten des de fa anys unes alces de preus continuades, que generen uns costos de producció més alt a les empreses i uns costos de consum més alt a les famílies. Que faran els empresaris i els assalariats, demanar més salaris per poder fer front a l'augment del cost de la vida. Les pujades de preus generen pujades de preus.

El sector financer que ha reduït competència hi ha augment les comissions que cobra a les famílies i empreses augmentant així els costos de finançament empresarial i familiar. Si les despeses de finançament augmenten també es genera inflació, ja que moltes empreses han de compensar l'augment d'aquests costos financers i molts consumidors exigiran augments de salaris o de les pensions.

Les mesures de la covid ha fet que molts sectors no hagin pogut funcionar en normalitat i augmentat els costos de funcionament de moltes empreses.

La demanda d'oci i de turisme després de dos anys de restriccions han provocat un augment de la demanda hotelera i oci que fa que molts operadors turístics augmentin els preus.

L'estat i les administracions públiques a cada crisi econòmica han augmentat els tipus impositius i les taxes, la pressió fiscal percentual ha anat en augment any rere any i això provoca que moltes empreses si volen mantenim els seus beneficis hi hagin d'augmentar el preu final als consumidors.

Per tant, la inflació i les pujades de preus són fruit de moltes situacions socials i econòmiques. Per exemple els governs s'han beneficiat dels increments de recaptació fiscal que produeixen les escalades de preus del sector energètic i, en canvi, no han repercutit aquests increments de recaptació en abaixades d'impostos.

Un exemple clar són les contínues pujades del preu de l'electricitat que han repercutit en ingressos milionaris a les arques públiques i, en canvi, l'estat no ha aprofitat per abaixar impostos al sector més perjudicats per les pujades dels costos de l'energia.
Les administracions públiques i les grans empreses poden molt ben ser bona part de la causant de l'origen d'aquesta situació inflacionista.