Ir al contenido principal

Pujada de preus: inflació.

Les pujades constants de preus genera una baixada del poder adquisitiu de moltes persones i famílies, perjudicant molta gent.

Què són els preus? Els diners que paguem els consumidors en qualsevol compra fixats prèviament pels empresaris, l'administració o els propietaris de béns immobles.
El problema és quan totes les empreses d'un mateix servei augmenten els preus al mateix temps s'agreugi quan els serveis o producte són de necessitats bàsiques com habitatge o l'alimentació.

La inflació també té algun efecte positiu, ja que en fer perdre valor a l'estalvi incentivant el consum i l'activitat econòmica. Si un consumidor veu que els diners estalviats van perdent valor, tendirà a fer despesa per aprofitar el màxim el valor del diners, és, per tant, un incentiu al consum.

Per què les empreses apugen els preus?

Per guanyar més o per compensar els augments dels seus costos soferts. Possiblement, hi haurà una mica de tot, però moltes empreses apugen els preus mantenir el seu poder adquisitiu.
Una altra cosa és l'augment de tarifes de les grans empreses que generen uns increments de beneficis milionaris. Els apliquen perquè tenen posicions de domini sobre els mercats i així poden augmentar els seus beneficis de forma abusiva.

Les empreses defineixen els preus en funció dels costos que tenen i de la demanda que tenen i de les expectatives de beneficis que volen.

La inflació és fruit de decisions empresarials i empresaris que creuen que perquè el seu negoci funcioni millor hi han d'apujar els preus i també fruit dels augments de taxes i impostos de les administracions públiques.

La situació econòmica dels últims anys: pandèmia, increments impositius constants, augment constant del cost de les matèries primeres i de l'energia, generen una dinàmica econòmica inflacionista. La inflació genera inflació.

Els serveis bàsics electricitat, gas, benzina porten des de fa anys unes alces de preus continuades, que generen uns costos de producció més alt a les empreses i uns costos de consum més alt a les famílies. Que faran els empresaris i els assalariats, demanar més salaris per poder fer front a l'augment del cost de la vida. Les pujades de preus generen pujades de preus.

El sector financer que ha reduït competència hi ha augment les comissions que cobra a les famílies i empreses augmentant així els costos de finançament empresarial i familiar. Si les despeses de finançament augmenten també es genera inflació, ja que moltes empreses han de compensar l'augment d'aquests costos financers i molts consumidors exigiran augments de salaris o de les pensions.

Les mesures de la covid ha fet que molts sectors no hagin pogut funcionar en normalitat i augmentat els costos de funcionament de moltes empreses.

La demanda d'oci i de turisme després de dos anys de restriccions han provocat un augment de la demanda hotelera i oci que fa que molts operadors turístics augmentin els preus.

L'estat i les administracions públiques a cada crisi econòmica han augmentat els tipus impositius i les taxes, la pressió fiscal percentual ha anat en augment any rere any i això provoca que moltes empreses si volen mantenim els seus beneficis hi hagin d'augmentar el preu final als consumidors.

Per tant, la inflació i les pujades de preus són fruit de moltes situacions socials i econòmiques. Per exemple els governs s'han beneficiat dels increments de recaptació fiscal que produeixen les escalades de preus del sector energètic i, en canvi, no han repercutit aquests increments de recaptació en abaixades d'impostos.

Un exemple clar són les contínues pujades del preu de l'electricitat que han repercutit en ingressos milionaris a les arques públiques i, en canvi, l'estat no ha aprofitat per abaixar impostos al sector més perjudicats per les pujades dels costos de l'energia.
Les administracions públiques i les grans empreses poden molt ben ser bona part de la causant de l'origen d'aquesta situació inflacionista.



Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...