Ir al contenido principal

Per que no pugen els salaris?

Els salaris son la base de subsistencia de la majoria de persones i families. 

Sovint són molt insuficients per viure dignament. Sovint no hi ha ni oportunitats de feina que fan que no puguem ni arrivar a cobrar un salari. 

La tendència dels sindicats i de governants és exigir que els empresaris pugin els salaris. 

Tot i així en general els empresaris no volen pujar-los. 

Ara bé aquesta actitud empresarial per que és dona? Per codícia, per prudència? 

Quan una societat genera falta d' oportunitats laborals i quan a més a més els salaris no permeten viure dignament podem parlar de que molta gent està frustrada i no es pot desenvolupar fent una vida saludable. 

La conclusió fàcil és culpar als empresaris d' usura, i en molts casos d' empreses amb beneficis milionaris és molt provable que sigui cert. 

Però és molt provable que també hi hagi altra causes de l' entorn social i estructural econòmic que perjudiquen o creen un entorn de baixos salaris. 

Un dels temes més polèmiques i una de les variables importants a l' hora en que un empresari contracta és la despesa que se li suposa si ha de despedir un treballador. 

Hi ha gent que pensa que quan més alta sigui millor pels treballadors. 

Però al final si aquestes indemnitzacions al despido són molt elevades el que fomenten és un efecte contrari a pujar als salaris. 

Si l' empresari sap que quan més pugi el salari a un treballador més li haurà de pagar en cas de despido, molt empresaris els costarà apujar els salaris per què els podrà perjudicar en un futur. 

Un altre aspecte de que no pugin els salaris és la rigidès que tenen a l' hora de pujar i abaixar-se. Si només es poden pujar o sempre han de pujar quan un treballador està amb una empresa, els empresaris seràn prudents a pujar-los per que ben pot ser que el dia de demà el treballador abaixi el rendiment o l' empresa tingui problemes financers, o bé pot ser que trobi altres treballadors molt més qualificats. 

Per tant la rigidés a l' alça dels salaris perjudica que els empresaris decideixin apujar salaris. Per tant la millor fòrmula per que els salaris apugin és a dir els empresaris es decideixen a pujar salaris és que hi hagi una certa flexiblitat legal de pujada i abaixada. 

Un altre aspecte de que els salaris no pugen és la quantitat d' impostos adicionals que ha de pagar l' empresari si s' apugen els salaris. 

Per tant els governs quan exigeixen als empresaris que apugen els salaris fan una mica de trampes per que els mateixos i sorten guanyant amb mes recaudació impositiva. Una forma més justa seria dir que els governs exigissin pujades de salaris a canvi de disminucions en la quotes a la seguretat social i en les taxes impositives. 





Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...