Ir al contenido principal

Pacte de rendes.

Portem més de quaranta anys de democràcia i de l' implantació de l' estat del benestar com a model econòmic i social. 

I la societat tot i haver aconseguit moltes cotes de benestar no hem aconseguit encara que la vivenda i el dret al salari digne arrivin a tothom en especial als més joves i a molts treballadors del sector privats. 

Si en alguna cosa coincidim tots es en que  necessitem béns i serveis de qualitat i no és normal que hi ha gent que no trobi feina, ni tampoc és normal que els salaris no permetin viure amb uns mínim de vivenda, productes bàsics i un cert lleure. 

Així doncs l' estat del benestar és un gran èxit en molts aspectes, però també un gran fracàs en molts altres. Si molta gent no pot viure amb un salari digne, vol dir que alguna cosa important falla. 

Tots pertanyem a diferents grups econòmics i socials: empresaris, pensionistes, assalariats, autonòms, funcionaris, polítics i en general tots els agents econòmics i socials sempre volen i demanen més.

Tothom demana més i és legítim demanar més, però cal tenir en compte que si un col.lectiu li donem més implica que un altre col.lectiu tindrà menys.  

Un exemple: la consellera d' universitats l' altre dia deia en una article que les universitats necessitaven més recursos. 

Recursos que són?  Recursos entenem que és un eufemisme de voler més diners. Així doncs les universitats volen més diners. 

Volem en general que els estats i les administracions millorin els serveis públics, millor sanitat, més vivenda etc. etc. Això es tradueix en que les administracions públiques cada vegada necessiten més diners i estiguin en unes constant pujades d' impostos. 

Recursos que tornen a ser diners, però demanar diners queda una mica lleig. 

Els pensionistes volen pensions i que les pensions augmentin amb els increments del cost de la vida. Per tant també volen diners.

Els empresaris volen pagar menys impostos per poder així tenir més diners. 

Els funcionaris també volen sempre millorar la seva situació laboral, lògicament això té un cost en diners. 

Els treballadors privats també volen millores salarials. 

Les entitats socials també volen més recursos, més diners. 

Per tant si tots volem més,  la societat es converteix en una guerra pels recursos, que són al fi al cap diners. 

La pugna pels diners no ve d' ara, pot ser hauríem de mirar formules per no estar sempre barallant-nos pels diners o recuros. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...