Ir al contenido principal

El servei públic de justicia.

  Les lleis públiques i la justicia pública són una realitat necessaria a tot el món. 

Els anarquistes creuen que la societat aniria millor sense l' institució de justicia. 

La justicia està vinculada i recolzada amb un sistema policial i de presons. 

Els sistemes judicials intenten posar ordre a les relacions humanes evitant abusos i maldats entre humans a través de l' amença sancionadora. 

I un cop realitzades aquestes injusticies intenta evitar la reincidència. 

Ara bé la justicia real es basa amb unes lleis fetes per homes, i en l' aplicació i interpretació de les lleis també aplicades per jutges que també lògicament són persones. 

Per tant la justicia està limitada per la condició humana. És a dir la capacitat de restaurir els perjudicis que la gent ha sofert és humanament en moltes situacions molt límitada, per exemple en cas de víctimes mortals. 

Per altre banda moltes lleis i l' aplicació de moltes al llarg de la història han sigut font d' injusticies, de maldats o de delictes. 

Quantes vegades la justicia a empresonat a gent per motius il.legítims i immorals. La història humana n' és plena de casos. 

Per tant a la pràctica veiem que objectivament o intentant ser objectius les justicia és necessaria i posar ordre a la societat, però al mateix temps la justicia és una font d' abús i injusticies. 

Per tant aquella gent que de per se idealitza la justicia com si fos una institució excelsa l' únic que fan és afavorir que les injusticies comeses per la injusticia es perpetuin. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.