Superavit.

  La concentració bancària després de la crisis financera amb l' absorció i fusió de continuos bancs ha deixat el mercat financer de molts països amb molt poques entitats reals provocant oligopolis.  Poca competència bancària ha fet que els bancs pugin i augmentin preus i comissions.  Els governs han sigut els primers en fomentar l' unificació bancària per facilitar el control de les entitats i reforçar així la salut financera al mateix temps però han disminuit la competència i el sector bancari no ha tardat en pujar comissions generant així inflació. 

  La inflació en general es considera una cosa negativa per se, per què dona inestabilitat econòmica i encareix els costos de vida.  Les causes de l' inflació són molt complexes i dificils d' indentificar per que estem parlant d' economies molt grans de milions de persones i economies obertes i globals.  Així doncs l' interpretació de les causes de l' inflació són variades i multiples i tendeixen a una interpretació lliure de qualsevol expert o opinador.  Ara bé les conclusions generals poden ser variades i molt dovergents i contradictòries i com és molt dificil de fer una comprovació experimental per no dir impossible el grau de manipulació és molt alt i el grau de fiabilitat és molt baix. 

Actualment avui en dia treballar a l' estat formar part del cos de funcionaris és un privilegi social. No per què treballar a l' estat sigui un gran situació si no per què el mercat laboral privat és molt exigent i molt mal retribuit.  L' estat hauria de repartir el treball entre la societat i que no fos un privilegi d' uns quants el poder hi treballar. Sempre que treballar per l' estat sigui un privilegi privat d' alguns respecte a les condicions laborals dels treballadors privats. 

  L' estat és una especie d' idea multitotal és a tot arreu i en tots els àmbits i representa el millor i pitjor d' una societat. L' estat és una estructura d' ordre necessaria i si no hi fos el trobaríem molt a falta.  Ara bé pel mateix sentit de fonament d' una societat l' estat és l 'eina perfecte per just fer el contrari del per què ha de servir i utilitzar-lo per servir-sen de forma abusiva.  Veiem com moltes empreses utilitzen l' estat per corrompre'l i abusar d' ell. Veiem com molts polítics l' utilitzen i s' aprofiten d'ell amb tot tipus d' avantatges que a la vida privada no tindrien. Veiem també com molts funcionaris i sindicats aprofiten l' estat per aprofitar-se'n d' ell i obtenir-ne privilegis i avantatges sovint injustes respecte el resta de treballadors.  Veiem com molts usuaris dels serveis públics i pensiones també s ' aprofiten de l'estat fins a treure' n l' ultim privilegi que pod...

Les pensions d' invalidès formen part del sistema de protecció laboral.  És un dret per ajudar a les persones amb problemes de salut greu.  El problemes de les pensions d' invalidès és que per una banda representen una despesa pública molt alta.  Per altre banda sovint són força ajustades i no permeten desenvolupar-se a les persones de problemes de salut greu econòmicament com voldrien.  I per altre banda apartar-se del món laboral no fa més que crear més problemes de salut a les persones amb invalidès i mes despeses socials.  Així doncs les pensions d' invalidès representen una forta despesa econòmica tan en l' ambit de pensions com en el sanitari. Con el personals dels propis malalts.  La pregunta és per què no es reincoporen a llocs de treball i jornades laborals adaptades a la situació de cada persona.  Que una persona vagi amb croces no impedeix que no pugui realitzar cap tasca i ser útil a la societat. Reincorporar a les persones amb problemes de...

  L' administració pública i lo públic té molts fants i representa un pilar molt important de les societats desenvolupades. Ara bé això no esclou que dins l' administració pública i hagi moltes ineficiències estructurals.  Institucions sobredimensionades i de poca eficàcia. Un exemple clar és el senat, i fins i tot es podria dir del parlament.  Una part de funcionaris amb mínima implicació professional. Hi ha una part de funcionaris que no s' impliquen i no passa res. 

  La ministra de treball vol reduir la jornada laboral de 40 hores a 37,50 hores mensuals.  La irresponsablitat i frivolitat de la ministra amb el treball i les empreses amb sembla sublím quan tot el cost de la mesura el carrega a les empreses privades i l' estat no deixa ni col.labora en res.  L' estat legista i diu, no miri ara els treballadors seguiran cobran el mateix, és a dir vostès els empresaris seguirant pagant el mateix i treballarant menys. Ademés l ' estat li seguirem cobrant els mateixos impostos és a dir l' estat no hi perdrem res de res.  D' entrada mesures d' ordeno i mando allí on l' estat no hi és directament no em sembla la millor manera de tractar les empreses ni els  treballadors.  L' altre aspecte és que els salaris ja són baixos mesures com aquestes creen desconfiança als empresaris lo qual serà una pressió més per que els salaris es mantinguin a la baixa.  Un altre aspecte és la voluntat política d' uniformitzar la vida de tot...

Vivim amb temps d' estadístiques i veiem com els crims de parella, on l' home mata a la dona segueixen amb una tendència a l' alça tot i que la societat en teoria està més concienciada que mai. I dic en teoria per què en certa manera un hi veu una mica de posse a moltes de les mostres de suport a les  víctimes. Manifestacions, minuts de silenci, crits de ni una más, etc.etc. Però arriva les èpoques vacacionals i de calor tornen a aparèixer els crims de parella.  L' administració pública per la seva banda porta anys gastant-se milions i milions d' euros amb noves mesures judicials i propaganda per tot arreu en contra la violència masclista. El resultat torna a ser ineficient. Milions d' euros i molt soroll per què les coses segueixin igual o pitjor. En les últimes situacions sembla que els experts o expertes demanen prudència a l' hora d' analitzar la problemàtica. 

  Avui en dia molts països demanan danys i reparacions per injusticies comeses en el passat. John Carlin repassa amb ironia la gran quantitat de reparacions que poden demanar-se entre països, entre minories. etc. etc.  Carlin i ho posa en el terreny personal, ja que en general cada persona del planeta de provinences de moltes parts diferents, regions i minòries ètniques diferents.  I la història s' han comès tants crims que no acabaríem mai fent reparacions econòmiques.  Per altre banda les indemnitzacions en alguns casos responen a conductes flagrants que han tingut afectes al llarg de la història i on els descendents que van cometre aquells crims tenen recursos econòmics per correspondre'ls.  Hi ha en tot això una part moral díficil d' acceptar de l'èsser humà és que som propensos sumar-nos els mèrits dels altres o de col.lectius amb qui ens sentim identificats i alrevès dels demèrits ens costa posar-nos els a l' esquena nostre. 

  Parlava en  un article el president de víctimes del terrorisme del 11M, ei deixa explícitament que a Madrid sembla que sempre es donava més importància a les víctimes d' eta en relació a les víctimes pel yihadisme.  També parlava de l' adulteració de la veritat per part de cert diaris  i periodistes de enfocar que darrera l' 11M i era Eta, a dia d' avui encara hi segueixen.  Per què tant interès en que eta i participés? Pot ser perquè políticament anar contra eta dona molts vots?  L' altre aspecte era disminuir la presència yahidista com eix fonamental, per què? Per què es podrien associar els atentats a la política internacional del PP. Tot i que els atemptats no focin culpa del PP si es que es podria demostrar que la seva actuació política internacional va posar en el foco a España en el terrorisme islàmic. Lògicament el PP no reconeix cap d' aquestes hipotesis. 

  Aquest és el titular d' un article d' Elena Omedes del diari 20 minutos parlen dels efectes de les continues pujades dels preus dels lloguers.  Les polítiques de vivendes sembla que fracassan any rera any per part de tot tipus de governs. Portem 20 anys o més on els preus de la vivenda generan pobresa a una bona part de la societat. I perjudiquen el desenvolupament i la qualitat de vida de moltes famílies.  Els polítics sembla o que no saben quina és la solució i com aplicar-la o que no donen prioritat a un sistema de vivenda digne. 

  De qui són els països? És una pregunta poc freqüent tant directament, però en realitat és cert que molts ciutadans tenen diferents sentiments de propietat o no dels territoris en que resideixen.  Definir la propietat col.lectiva dels països és molt complèxe per que és basa en segles d' història i fins i tot mil.lenis d' història.  Hi ha molts ciutadants que veuen el pais com un tot seu. Tot el territori els pertany i pot ser totes les persones dels territoris també els pertanyen.  Però una cosa és el que senten els ciutadants i l' altre fins a quin punt són o no propietaris del propi estat en el que participen.  Avui en dia tenim la gran polèmica dels temes migratoris on molts ciutadants no volen que arrivin persones estrangeres sobretot si són pobres.  Però sobre el tema de qui són els duenyos d' un pais són aquells ciutadants que tenen passaport del determinat pais.  I que determina tenir el passaport doncs a cada pais hi ha unes normatives diferen...

  És un debat pot ser una mica obsolet, però que encara actual per molta gent. El comunisme i el capitalisme purs han demostrat que no funcionen per què l' ésser humà allí on és fa un mal ús i un abús en qualsevol dels dos règims.  Per tant més que dir si un sistema és o no és bo ens hauríem de centrar també en la naturalesa humana, i en la naturalesa de molta gent a abusar i oprimir de l' altre.