Ir al contenido principal

De qui son els països

 De qui són els països? És una pregunta poc freqüent tant directament, però en realitat és cert que molts ciutadans tenen diferents sentiments de propietat o no dels territoris en que resideixen. 

Definir la propietat col.lectiva dels països és molt complèxe per que és basa en segles d' història i fins i tot mil.lenis d' història. 

Hi ha molts ciutadants que veuen el pais com un tot seu. Tot el territori els pertany i pot ser totes les persones dels territoris també els pertanyen. 

Però una cosa és el que senten els ciutadants i l' altre fins a quin punt són o no propietaris del propi estat en el que participen. 

Avui en dia tenim la gran polèmica dels temes migratoris on molts ciutadants no volen que arrivin persones estrangeres sobretot si són pobres. 

Però sobre el tema de qui són els duenyos d' un pais són aquells ciutadants que tenen passaport del determinat pais. 

I que determina tenir el passaport doncs a cada pais hi ha unes normatives diferents. És a dir qui és ciutadà o no d' un pais a efectes legals és variable segons el pais. 

Un altre aspecte és que a l' origen de la humanitat no hi havia països, és a dir els països són una construcció humana, un invent humà. 

Durant milenis la terra ha viscut sense paisos i amb el segles es van anar formant els països. 

Aquesta formació de països és doncs producte de segles d' història i han permès moltes coses i avenços i benestar, però també terribles crims a la seva esquena. 

Quin país o cultura no ha comet crims contra els éssers humans de forma cruel i injusta? Doncs jo diria que cap. Quin país en nom del pais no ha comès mai crims contra els propis ciutadants de forma criminal i injusta? 

Quin pais no ha comès expoliacions i assassinats fora de les seves fronteres? 

El curiós és que molts humans no ho accepten del seu pais i ho neguen. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...