Ir al contenido principal

De qui son els països

 De qui són els països? És una pregunta poc freqüent tant directament, però en realitat és cert que molts ciutadans tenen diferents sentiments de propietat o no dels territoris en que resideixen. 

Definir la propietat col.lectiva dels països és molt complèxe per que és basa en segles d' història i fins i tot mil.lenis d' història. 

Hi ha molts ciutadants que veuen el pais com un tot seu. Tot el territori els pertany i pot ser totes les persones dels territoris també els pertanyen. 

Però una cosa és el que senten els ciutadants i l' altre fins a quin punt són o no propietaris del propi estat en el que participen. 

Avui en dia tenim la gran polèmica dels temes migratoris on molts ciutadants no volen que arrivin persones estrangeres sobretot si són pobres. 

Però sobre el tema de qui són els duenyos d' un pais són aquells ciutadants que tenen passaport del determinat pais. 

I que determina tenir el passaport doncs a cada pais hi ha unes normatives diferents. És a dir qui és ciutadà o no d' un pais a efectes legals és variable segons el pais. 

Un altre aspecte és que a l' origen de la humanitat no hi havia països, és a dir els països són una construcció humana, un invent humà. 

Durant milenis la terra ha viscut sense paisos i amb el segles es van anar formant els països. 

Aquesta formació de països és doncs producte de segles d' història i han permès moltes coses i avenços i benestar, però també terribles crims a la seva esquena. 

Quin país o cultura no ha comet crims contra els éssers humans de forma cruel i injusta? Doncs jo diria que cap. Quin país en nom del pais no ha comès mai crims contra els propis ciutadants de forma criminal i injusta? 

Quin pais no ha comès expoliacions i assassinats fora de les seves fronteres? 

El curiós és que molts humans no ho accepten del seu pais i ho neguen. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.