Ir al contenido principal

Les pensions d' invalidès.

Les pensions d' invalidès formen part del sistema de protecció laboral.  És un dret per ajudar a les persones amb problemes de salut greu. 
El problemes de les pensions d' invalidès és que per una banda representen una despesa pública molt alta. 
Per altre banda sovint són força ajustades i no permeten desenvolupar-se a les persones de problemes de salut greu econòmicament com voldrien. 
I per altre banda apartar-se del món laboral no fa més que crear més problemes de salut a les persones amb invalidès i mes despeses socials. 
Així doncs les pensions d' invalidès representen una forta despesa econòmica tan en l' ambit de pensions com en el sanitari. Con el personals dels propis malalts. 
La pregunta és per què no es reincoporen a llocs de treball i jornades laborals adaptades a la situació de cada persona. 
Que una persona vagi amb croces no impedeix que no pugui realitzar cap tasca i ser útil a la societat.

Reincorporar a les persones amb problemes de malàlties cròniques al món laboral ajudaria a tot la societat a reduir problemes socials i econòmics. 
Evitaria la picaresca que molta gent fa per fer veure que està pitjor del que realment està. 

Donaria satisfacció personal als propis malalts de participar i col.laborar en el desenvolupament social. 
En última instància si l' empresa privada no reiconcorpora a les persones amb disminució laboral ho hauria de fer l' estat oferint places públiques amb el perfil per les diferents situacions.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...