Superavit.

La cancel.lació de twitter per part de molts periodistes i mitjans de comunicació just en el mateix moment no deixa de ser curiosa pel moment, per la coincidència i per una clara voluntat d' expressió pública.  Els periodistes just s' adonen que twitter es nefas després de la victòria de trump, rabieta? Doncs ho sembla. Honor ferit per que twitter ha guanyat el que deien que havien de fer els el.lectors en els seus mitjans. No voler col.laborar i reforçar a qui els pren el mercat informatiu. Altre cop podem veure ho com rabieta o egoisme per no afavorir la competència, d' això se' n diu egoisme, no valors morals.  Un altre aspecte és la coincidència en el temps de tots al mateix temps, quan ho fa un ho fan els altres no deixa de demostrar un signe de poca personalitat i poca valentia, jo faig el que fan els demés no fos cas que em quedi sol.  I el tercer aspecte és el de voler que tothom ho sapiga, fer mèrits davan la societat que nosaltres els que marxem de twitter som...

Vivim en un pais on sembla o em sembla que hi ha una part de la població que viu en la cultura de voler no fer res, o un no fer res pels altres. A més a més sembla que vulguin extendre a uns el  no fer res i als altres explotar-los al màxim.  Per una banda sembla que justifiquin i defensin el no fer res. Per exemple hi ha gent que sembla que vulgui que es fomentin les baixes, les jubilacions anticipates, el jubilar-se quan abans millor. Sembla que fomentin el treball de baixa intensitat i qualitat. Reduir la jornada laboral a sota mínims d' hores i de dies. Etc. etc.  Dins el funcionariat sembla que els partits d' esquerra i els d' extrema esquerra més fomentin el treballa de baixa intensitat i qualitat dincs la funció pública i a més sembla que ho vulguin extendre a les empreses privades. Molts sindicats sembla que estiguin a la mateixa linia.  Hi ha una cultura i una voluntat de jubilar-se quan abans millor, de fer quantes menys hores laborals millor, més vacances ...