Ir al contenido principal

La cultura del no fer res.

Vivim en un pais on sembla o em sembla que hi ha una part de la població que viu en la cultura de voler no fer res, o un no fer res pels altres. A més a més sembla que vulguin extendre a uns el  no fer res i als altres explotar-los al màxim. 

Per una banda sembla que justifiquin i defensin el no fer res. Per exemple hi ha gent que sembla que vulgui que es fomentin les baixes, les jubilacions anticipates, el jubilar-se quan abans millor. Sembla que fomentin el treball de baixa intensitat i qualitat. Reduir la jornada laboral a sota mínims d' hores i de dies. Etc. etc. 

Dins el funcionariat sembla que els partits d' esquerra i els d' extrema esquerra més fomentin el treballa de baixa intensitat i qualitat dincs la funció pública i a més sembla que ho vulguin extendre a les empreses privades. Molts sindicats sembla que estiguin a la mateixa linia. 

Hi ha una cultura i una voluntat de jubilar-se quan abans millor, de fer quantes menys hores laborals millor, més vacances millor. etc.etc. 

Com si el treball no tingués cap valor ni servis per res. 

Si estas de baixa quan més s' allargui millor i sobretot que la gent que estigui de baixa no faci res ni aporti res i tingui quantes més atencions millor. 

Hi ha gent que està de baixa i surt de festa, viatja, va al gimnas, es conecta tot el dia a l' ordenador, però l' unic que no pot fer és treballar. 


 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.