Ir al contenido principal

La cancel.lació de Twitter

La cancel.lació de twitter per part de molts periodistes i mitjans de comunicació just en el mateix moment no deixa de ser curiosa pel moment, per la coincidència i per una clara voluntat d' expressió pública. 
Els periodistes just s' adonen que twitter es nefas després de la victòria de trump, rabieta? Doncs ho sembla. Honor ferit per que twitter ha guanyat el que deien que havien de fer els el.lectors en els seus mitjans. No voler col.laborar i reforçar a qui els pren el mercat informatiu. Altre cop podem veure ho com rabieta o egoisme per no afavorir la competència, d' això se' n diu egoisme, no valors morals. 
Un altre aspecte és la coincidència en el temps de tots al mateix temps, quan ho fa un ho fan els altres no deixa de demostrar un signe de poca personalitat i poca valentia, jo faig el que fan els demés no fos cas que em quedi sol. 
I el tercer aspecte és el de voler que tothom ho sapiga, fer mèrits davan la societat que nosaltres els que marxem de twitter som els bons, els que diem la veritat i no diem mentides, i a més volem que els demés feu el mateix. 
A més a més es demostra també la falta d' integritat en el respecte a les empreses privades i fins i tot diria als seus treballadors. Els treballadors de twitter i l ' empresa que s' enfonsin ens és ben igual. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.