Ir al contenido principal

Iva: impost del valor afegit.

 L' iva el famós impost fantasma de les societats modernes i de l'estat del benestar. L'iva diuen és l'impost al consum. L'iva diuen és l'impost que recauden les empreses, però que les empreses no el paguen. És curiós dir això quan són les empreses les que han de fer la declaració de l'iva i abonar-lo a l'estat. Però el tòpic diu que l'iva no el paguen les empreses només el gestionen. Bé es pot mirar així. 


La teoria econòmica parla de que l'iva és l' impost al consum, avalaria  una mica la visió general i popular que es té de l' iva. Però aquí si que hi ha un però i és que el consum va molt lligat a la producció i a la idea del producte i a la idea de valor, per tant mira't des de l' altre banda, l'iva seria el valor que creen les empreses i que es queda l'estat. 

Al final un empresari d'un sector, pot dir que l' iva el paguen tots els productors del mateix sector i per tant no li afecta a la competència directa, d' acord. 


Però, si li afecta a la competència amb altres sectors. Si un sector té un iva mes baix, o no en té el consumidor tendira a comprar aquells productes abans que els productes que tenen l'iva més car. 


El que si està clar és que l'IVA és un encaridor de productes i que l'Iva és un valor de cada producte que se'l queda l'estat. 


L'iva de fet és un intermediari que hi ha en un transacció econòmica entre l'estat i el consumidor. 

Si jo li cobro a un consumidor 30+iva per un producte, que seran 36 si l iva es del 21 per cent, d' alguna manera la meva empresa a de generar la satisfacció de 36 euros de cara al consumidor. 

Per tant l'empresa si s' haurà d'estar esforçant per crear un valor de 36 no de 30. 

Hi ha una altre aspecte, que és quan les empreses es compren entre elles, llavor l' iva es pot considerar inexistent, per que les empreses el desgraven aquest iva, per part de l' empresa que compra, pero per part de la que ven l' haurà de pagar a hisenda i per tant el valor creat de cara al client se'l quedara la part d'iva hisenda. 

Resumin, que l'Iva és un lio, però això de que no el paguen les empreses? Doncs no, clar que el paguen directa o indirectament, per què al final les empreses han d'arrivar a acords amb els seus clients i quan més iva més difícil l'acord i més haurà de treballar l'empresa per donar valor al seu producte. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.