Ir al contenido principal

Iva: impost del valor afegit.

 L' iva el famós impost fantasma de les societats modernes i de l'estat del benestar. L'iva diuen és l'impost al consum. L'iva diuen és l'impost que recauden les empreses, però que les empreses no el paguen. És curiós dir això quan són les empreses les que han de fer la declaració de l'iva i abonar-lo a l'estat. Però el tòpic diu que l'iva no el paguen les empreses només el gestionen. Bé es pot mirar així. 


La teoria econòmica parla de que l'iva és l' impost al consum, avalaria  una mica la visió general i popular que es té de l' iva. Però aquí si que hi ha un però i és que el consum va molt lligat a la producció i a la idea del producte i a la idea de valor, per tant mira't des de l' altre banda, l'iva seria el valor que creen les empreses i que es queda l'estat. 

Al final un empresari d'un sector, pot dir que l' iva el paguen tots els productors del mateix sector i per tant no li afecta a la competència directa, d' acord. 


Però, si li afecta a la competència amb altres sectors. Si un sector té un iva mes baix, o no en té el consumidor tendira a comprar aquells productes abans que els productes que tenen l'iva més car. 


El que si està clar és que l'IVA és un encaridor de productes i que l'Iva és un valor de cada producte que se'l queda l'estat. 


L'iva de fet és un intermediari que hi ha en un transacció econòmica entre l'estat i el consumidor. 

Si jo li cobro a un consumidor 30+iva per un producte, que seran 36 si l iva es del 21 per cent, d' alguna manera la meva empresa a de generar la satisfacció de 36 euros de cara al consumidor. 

Per tant l'empresa si s' haurà d'estar esforçant per crear un valor de 36 no de 30. 

Hi ha una altre aspecte, que és quan les empreses es compren entre elles, llavor l' iva es pot considerar inexistent, per que les empreses el desgraven aquest iva, per part de l' empresa que compra, pero per part de la que ven l' haurà de pagar a hisenda i per tant el valor creat de cara al client se'l quedara la part d'iva hisenda. 

Resumin, que l'Iva és un lio, però això de que no el paguen les empreses? Doncs no, clar que el paguen directa o indirectament, per què al final les empreses han d'arrivar a acords amb els seus clients i quan més iva més difícil l'acord i més haurà de treballar l'empresa per donar valor al seu producte. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.