Ir al contenido principal

Iva: impost del valor afegit.

 L' iva el famós impost fantasma de les societats modernes i de l'estat del benestar. L'iva diuen és l'impost al consum. L'iva diuen és l'impost que recauden les empreses, però que les empreses no el paguen. És curiós dir això quan són les empreses les que han de fer la declaració de l'iva i abonar-lo a l'estat. Però el tòpic diu que l'iva no el paguen les empreses només el gestionen. Bé es pot mirar així. 


La teoria econòmica parla de que l'iva és l' impost al consum, avalaria  una mica la visió general i popular que es té de l' iva. Però aquí si que hi ha un però i és que el consum va molt lligat a la producció i a la idea del producte i a la idea de valor, per tant mira't des de l' altre banda, l'iva seria el valor que creen les empreses i que es queda l'estat. 

Al final un empresari d'un sector, pot dir que l' iva el paguen tots els productors del mateix sector i per tant no li afecta a la competència directa, d' acord. 


Però, si li afecta a la competència amb altres sectors. Si un sector té un iva mes baix, o no en té el consumidor tendira a comprar aquells productes abans que els productes que tenen l'iva més car. 


El que si està clar és que l'IVA és un encaridor de productes i que l'Iva és un valor de cada producte que se'l queda l'estat. 


L'iva de fet és un intermediari que hi ha en un transacció econòmica entre l'estat i el consumidor. 

Si jo li cobro a un consumidor 30+iva per un producte, que seran 36 si l iva es del 21 per cent, d' alguna manera la meva empresa a de generar la satisfacció de 36 euros de cara al consumidor. 

Per tant l'empresa si s' haurà d'estar esforçant per crear un valor de 36 no de 30. 

Hi ha una altre aspecte, que és quan les empreses es compren entre elles, llavor l' iva es pot considerar inexistent, per que les empreses el desgraven aquest iva, per part de l' empresa que compra, pero per part de la que ven l' haurà de pagar a hisenda i per tant el valor creat de cara al client se'l quedara la part d'iva hisenda. 

Resumin, que l'Iva és un lio, però això de que no el paguen les empreses? Doncs no, clar que el paguen directa o indirectament, per què al final les empreses han d'arrivar a acords amb els seus clients i quan més iva més difícil l'acord i més haurà de treballar l'empresa per donar valor al seu producte. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

L' estat omnipresent.

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és.