Superavit.

 Que hi ha col.lectius i per tant gent, persones que portin tota la seva vida pertanyen a un pais al qual no els agrada pertanya en el món d' avui en dia és ben normal.  La casualitat o precisament la no casualitat és que és la gent que porta més generacions vivint en aquell territori o pais.  És ademés curiós que els que han d' aguantar tenir una nacionalistat que no volen a més a més rebin les crítiques i les ires més ferotges i tota mena de represions i que siguin considerats gent defectuosa.  Els col.lectius que viuen a un pais i no volen formar part del mateix són considerats pàries, gent defectuosa, egoïsta, que no fan res ben fet, que només porten que problemes i que són un problema. 

  Portem 40 anys de democràcia a l' estat espanyol i d' implantació de l' estat del benestar. Els èxits són nombrosos: serveis públics, un sistema assistencial que malgrat les limitacions funciona.  Ara bé després de 40 anys de democràcia per primera vegada en aquest procés les classes mitjanes en comptes de guanyar poder adquisitiu l' estan perdent. Els nivells d' atur i precarietat segueixen sent molt elevats i podríem dir que estan cronificats.  Ha aparegut una nova classe treballadora amb evidents signes de pobresa.  Si els salaris no permeten un accès a la vivenda, l' accès a productes i serveis bàsics, i a un cert nivell de lleure, alguna cosa important està fallant en el model econòmic actual.  Dades especialment rellevants són els índexs d' atur juvenil, l' exode a l' estranger de molta gent jove preparada, el retard en les dades d' emancipació, les baixes taxes de natalitat, no sóm massa positives i ademés estan cronificades de fa anys. 

 L ' estat del benestar, o de protecció social a Espanya porta ja més de 40 anys des de la seva implantació. L' evolució i desenvolupament del pais ha estat molt gran i molt positiva en termes generals.  Però ja fa anys que hem arrivat a un punt de topall o avançar en l ' estat del benestar suposa un augment del nivell de vida de les classes mitges.  En els primers anys de desenvolupament de l' estat del benestar augmentava també i milloraven la situació econòmiques de les classes mitges.  Però amb els anys s' estan produint uns desajustos que a major estat del benestar crea major i major pobresa a les classes mitjanes especialment als joves. 

 Sovint els polítics treuen pit de que han augmentat els pressupostos.  Generalment parlen de sectors i serveis bàsics i claus com sanitat, educació, infraestructures, etc.  Els polítics venen com un èxit personal l' augment pressupostari de despesa pública. Segons les dades actuals el 44 per cent de la despesa del pais pertany al sector públic. I la tendència és que cada any augmenta una miqueta aquest porcentatge. Ben provablement en pocs anys superarem el 50 per cent de l' activitat econòmica serà fet per l' estat.  Si el sector públic cada any gasta més, si augmenta cada any el percentatge de despesa respecta l' economia global del pais vol dir senzillament que cada any paguem més impostos i que el sector privat cada any té menys recursos.  Si els poderosos del sector privat cada any augmenten els beneficis, com són la banca, les empreses energètiques.  La conclusió és senzilla, els estats i les grans empresas cada any són més rics i les classes mitjane...

  Voler mirar l' economia de forma fàcil i simple ens pot portar a conclusions errònies. Que generen solucions errònees i que poden agreugar encara més la situació econòmica. Un principi econòmic que cal tenir en compte i que sembla molt bàsic però que molta gent no té en compte, és que l' econòmia són vasos comunicants directes, que generen nous efectes comunicants.  Quan fem una mesura tindrà dos efectes un de positiu i un de negatiu. Al mateix temps cada efecte seguirà generan nous efectes, fent cadenes de fets més complexes del que sembla de gestionar i entendre.  Per aixó en econòmies amb cert grau de llibertat econòmica són molt díficils de gestionar.  Si apugem impostos, podrem millorar certs aspectes socials, però al mateix temps haurem d' augmentar els impostos i això pot produir empitjoraments socials.  Per tant l' aplicació de les mesures econòmiques s' han de fer en cura i ben pensades, per què fer-les malament pot empitjorar moltes coses.  Si e...

Portem més de quaranta anys de democràcia i de l' implantació de l' estat del benestar com a model econòmic i social.  I la societat tot i haver aconseguit moltes cotes de benestar no hem aconseguit encara que la vivenda i el dret al salari digne arrivin a tothom en especial als més joves i a molts treballadors del sector privats.  Si en alguna cosa coincidim tots es en que  necessitem béns i serveis de qualitat i no és normal que hi ha gent que no trobi feina, ni tampoc és normal que els salaris no permetin viure amb uns mínim de vivenda, productes bàsics i un cert lleure.  Així doncs l' estat del benestar és un gran èxit en molts aspectes, però també un gran fracàs en molts altres. Si molta gent no pot viure amb un salari digne, vol dir que alguna cosa important falla.  Tots pertanyem a diferents grups econòmics i socials: empresaris, pensionistes, assalariats, autonòms, funcionaris, polítics i  en general tots els agents econòmics i socials sempre volen ...

Els salaris son la base de subsistencia de la majoria de persones i families.  Sovint són molt insuficients per viure dignament. Sovint no hi ha ni oportunitats de feina que fan que no puguem ni arrivar a cobrar un salari.  La tendència dels sindicats i de governants és exigir que els empresaris pugin els salaris.  Tot i així en general els empresaris no volen pujar-los.  Ara bé aquesta actitud empresarial per que és dona? Per codícia, per prudència?  Quan una societat genera falta d' oportunitats laborals i quan a més a més els salaris no permeten viure dignament podem parlar de que molta gent està frustrada i no es pot desenvolupar fent una vida saludable.  La conclusió fàcil és culpar als empresaris d' usura, i en molts casos d' empreses amb beneficis milionaris és molt provable que sigui cert.  Però és molt provable que també hi hagi altra causes de l' entorn social i estructural econòmic que perjudiquen o creen un entorn de baixos salaris.  U...