Superavit.

   Les lleis públiques i la justicia pública són una realitat necessaria a tot el món.  Els anarquistes creuen que la societat aniria millor sense l' institució de justicia.  La justicia està vinculada i recolzada amb un sistema policial i de presons.  Els sistemes judicials intenten posar ordre a les relacions humanes evitant abusos i maldats entre humans a través de l' amença sancionadora.  I un cop realitzades aquestes injusticies intenta evitar la reincidència.  Ara bé la justicia real es basa amb unes lleis fetes per homes, i en l' aplicació i interpretació de les lleis també aplicades per jutges que també lògicament són persones.  Per tant la justicia està limitada per la condició humana. És a dir la capacitat de restaurir els perjudicis que la gent ha sofert és humanament en moltes situacions molt límitada, per exemple en cas de víctimes mortals.  Per altre banda moltes lleis i l' aplicació de moltes al llarg de la història han sigut f...

 El problema de l' habitatge, és un problema que no està resolt i perjudica un número molt gran de gent i limita la seva capacitat d' un bona forma de vida.  Un dels problemes que perjudica el mercat del lloguer de vivenda són els inquilins morosos o que maltracten els pisos o que es comporten de forma poc civilitzada. Això crea desconfiança per part de molts arrendadors i augments de preus i de les condicions.  Els ajuntaments porten anys que han començat a fer d' intermediaris i a assumir la garantia del pagament i del bon ús de les vivendes. És una molt bona mesura, però com sempre va tard i de moment té poc volum de propietaris que hi confiin.  Controlar el mercat de la vivenda tenint en compte de que privadament no funciona, ja que els preus de lloger o venda en relació als salaris son abusius. El problema és que això no vol dir que la culpa del preu abusiu sigui només dels propietaris, hi ha moltes més variables que cal tenir en compte i per això com la víctima...

 El procés econòmic el llarg dels anys o dels segles, ha determinat la vida dels individus i de les societats.  Les causes econòmiques han estat i encara avui són un dels grans problemes socials i una de les fonts de baralles i guerres al llarg de la història i del present.  I ha determinat el naixement de moltes ideològies basades en les solucions que cada persona creu per solucionar els problemes econòmics.  Al llarg de la història tenim ideologies de dretes, d' esquerres i de centre. Amb les diferents versions i visions polítiques associades. Els uns estan a favor de sistemes democràtics, altres a favor de monarquies absolutistes, altres a favor de dictadures de dretes o d' esquerres.  Al llarg de la història s' han aplicat els diferents models i cap ha aportat uns resultats socials molt posititius.  Hi ha models que sembla que han tingut més èxit que d' altres. Però jo diria diria que hi ha un factor fonamental al resultat dels models econòmics que és e...

  Sovint hi ha molta gent que reclama més despesa social. Més despesa pública, més gasto públic. Més despesa en educació, en ajudes socials.  El discurs sona molt bé, sobretot sona molt bé en determinats sectors.  Indirectament la persona que defensa aquesta postura també està fent un lluïment personal: mira que bona persona que socque em preocupo del benestar social i en especial dels més vulnerables.  A la pràctica en contra del que seria lògic aquestes polítiques  porten a augmentar la burocràcia pública i la despesa social, però al mateix temps generen uns increments d' impostos que acaben perjudican a les classes mitjanes generan més problemes socials dels que es pretenia solucionar.  Al final molts dels problemes fonamentals com són els salaris dignes i l' accés a la vivenda s' empitjoren cada dia tot i l' augment de la despesa pública. 

 Que hi ha col.lectius i per tant gent, persones que portin tota la seva vida pertanyen a un pais al qual no els agrada pertanya en el món d' avui en dia és ben normal.  La casualitat o precisament la no casualitat és que és la gent que porta més generacions vivint en aquell territori o pais.  És ademés curiós que els que han d' aguantar tenir una nacionalistat que no volen a més a més rebin les crítiques i les ires més ferotges i tota mena de represions i que siguin considerats gent defectuosa.  Els col.lectius que viuen a un pais i no volen formar part del mateix són considerats pàries, gent defectuosa, egoïsta, que no fan res ben fet, que només porten que problemes i que són un problema. 

  Portem 40 anys de democràcia a l' estat espanyol i d' implantació de l' estat del benestar. Els èxits són nombrosos: serveis públics, un sistema assistencial que malgrat les limitacions funciona.  Ara bé després de 40 anys de democràcia per primera vegada en aquest procés les classes mitjanes en comptes de guanyar poder adquisitiu l' estan perdent. Els nivells d' atur i precarietat segueixen sent molt elevats i podríem dir que estan cronificats.  Ha aparegut una nova classe treballadora amb evidents signes de pobresa.  Si els salaris no permeten un accès a la vivenda, l' accès a productes i serveis bàsics, i a un cert nivell de lleure, alguna cosa important està fallant en el model econòmic actual.  Dades especialment rellevants són els índexs d' atur juvenil, l' exode a l' estranger de molta gent jove preparada, el retard en les dades d' emancipació, les baixes taxes de natalitat, no sóm massa positives i ademés estan cronificades de fa anys. 

 L ' estat del benestar, o de protecció social a Espanya porta ja més de 40 anys des de la seva implantació. L' evolució i desenvolupament del pais ha estat molt gran i molt positiva en termes generals.  Però ja fa anys que hem arrivat a un punt de topall o avançar en l ' estat del benestar suposa un augment del nivell de vida de les classes mitges.  En els primers anys de desenvolupament de l' estat del benestar augmentava també i milloraven la situació econòmiques de les classes mitges.  Però amb els anys s' estan produint uns desajustos que a major estat del benestar crea major i major pobresa a les classes mitjanes especialment als joves.