Superavit.

   Llegia l ' article d' una mestre a lavanguardia dient que la cosa no funcionava, perquè havia d ' estar uns dies de baixa o absent de l' escola, escrivia que s' havia d' agafar un temps i especificava que es sentia malament per què els nens quedaven penjats del vincle que tenien amb ella en el seu procés d' aprenentatge.  I concluïa que el sistema no funcionava.  Un no deixe de veure un deix manipulador i exagerat en les explicacions que donava i també molt poca consideració pels que li paguem el sou i paguem impostos.  No ha tingut prou temps aquesta mestre per ella mateixa amb la quantitat de dies festius de que disposa? És conscient de l' esforç impositiu i fiscal que fan els demés ciutadants per pagar els serveis públics ? Se ' ls dona valor? 

  Al llarg de la història la relacions laborals i salarials entre empleadors i empleats han portat molt i molts conflictes i baralles, molts cops arrivant fins i tot a la violència individual i col.lectives i fins i tot a guerres civils i revolucions.  El plantejament que fan els sindicats i molts treballadors és que el mèrit del valor de les empreses recau pràcticament exclusivament en els treballadors.  Pels empresaris acostuma a ser alrevés el mèrit d' una empresa es basa en la inversió i el lideratge dels empresaris fa que les empreses funcionin.  Els conflictes salarials doncs aparèixen cada any, en una situació estructural de certs nivells d' atur, i de salaris privats molt sovint precaritzats.  Les causes d' aquesta situació és culpa i causa dels empresaris que guanyen massa? Sovint és cert però també i molt sovint no és la causa fonemental dels baixos salaris que els empresaris guanyin massa.  Per tant a l' hora d' entendre el mercat laboral cal dos...

  Un tema de moda i d'actualitat avui en dia és parlar de la intel.ligència artificial.  És molt de modern i de presumir d' està a la última parlar de l' intel.ligència artificial.  Per que de cop i volta s' en parla tant? Hi ha agut algún substàncial respecta a fa 10 anys o 20?  Realment es pot parlar d' intel.ligència al fet de que les màquines tinguin la capacitat de processar milions dades simultàneament? És això intel.ligència?  Doncs jo diria que no.  Però ens encanta parlar d' intel.ligència artificial per què reforça indirectament la idea humana de que els homes som capaços de tot, som supers. 

 El problema de la vivenda segueix en especial entre els més joves sent un problema cabdal. Fa anys que s' adverteix del problema de la vivenda, i segueix sense solucionar-se.  Un dels problemes és que una gran part de la població vol viure a les grans ciutats.  La solució que donen els estats i ajuntament és l' edificació de més vivenda pública.  Aquí sorgeixen dues preguntes per que la gent no vol viure a les zones rurals, lo qual resoldria molts problemes de vivenda.  El segòn aspecte és per què els preus de les vivendes són tan elevats en relació als salaris dels compradors que les necessiten. 

  Si sumem tots els impostos directes, els indirectes i totes les tasses administratives. Diria que el ciutadà o el treballador mitjar paga entre un 50 i un 60 per cent dels diners que genera.  No seria lògic que els impostos als treballadors, autònoms i petits empresaris es moderessin?  No és un fet abusiu cobrar un 50 per cent d' impostos a la gent jove, als treballadors de rendes baixes, als autònoms?  Té sentit el model fiscal de les societats occidentals on les classes mitges treballadores carreguen tota la càrrega fiscal?  Enca se senten sovint molts polítics principalment d' esquerres que diuen que les càrregues impositives són baixes i que encara hi ha marge per apretar més.  Molta gent pensa que no és veritat que es paguin tants impostos, és evident que els números es poden fer de moltes maneres, però si sumem les tasses a la seguretat social que els empresaris han de pagar per mantenir un treballador i altres tasses fiscals que paguem en serveis b...

Pot ser tinc mala sort, peró molt sovint quan parlo amb algún mestre o quan llegeixo algun escrit d' algún mestre, el missatge sempre és el mateix falten recursos. Sempre estan a la defensiva i culpan a la conselleria d' educació.  M' agradaria també saber que es diu des de la conselleria, si es treballa molt o poc, i si els recursos se' ls gasten per ells o van a parar a les escoles.  Que una part dels mestres sempre estigui a la defensiva ho vaig preocupant si aquest és el model de comportar-se que aprendrant els nens o rebran els nens.  Ara que una part dels mestres sembla que estiguin a la defensiva i sempre queixant-se de la falta de recursos, ho veig preocupant. 

Vivim en una societat on tothom demana més. Ja ho diu el refrany qui no plora no mama. Per tant vivim en una cultura de la queixa permanent, tohom es queixa i plora.   No hi ha  entitat pública, treballador públic que no es queixi de la necessitat del seu sector que falten recursos.  Parles amb algú sanitari i et diu que falten recursos. Qualsevol alcalde es queixa de la falta de recursos.  Des de qualsevol aspecte de l' administració pública es demanen sempre més i més recursos. Mestres, administració judicial, funcionaris, polítics, universitats, investigadors, pensionistes, sindicats, empresaris etc...  De fet jo diria que és una forma de desviar l' atenció a qualsevol altre aspecte relacionat amb l' administració i gestió pública.  Quin és doncs el problema d' aquesta cultura de la queixa, que no genera exigència personal i col.lectiva d' esforç i de millora, tan com a professionals, com també com a usuaris.  Quantes vegades veus gent que va e...