Superavit.

  Més enllà de les bones paraules vivim en una societat on individualment i col.lectivament som força egoistes i cada ho mira pel seu interés.  Aquesta afirmació que faig molta gent la nega i carrega contra ella i diu que no és cert que la gent és solidària i no egoista.  Aquest punt és un pal de paller per que considerar a la gent solidària és donar la raó a que el que diu i exigeix la gent és just i solidari i jo diria que en general és alrevés. El que diuen la gent i els col.lectius en general és justament alrevés. 

  Es queixa molta gent de que paguem molts impostos. D' altres diuen que paguem menys impostos que a europa i que per tan no ens queixem tant. I el debat no arriva massa més enllà.    Com que els que acostumen a dir que es paga el que toca són majoritàriament polítics, doncs ja sabem el que es decidirà els impostos no es toquen i quedaran i seguiran igual per qué el poder polític majoritari vol continuar amb aquesta política fiscal a europa i als estats de l' entorn.  La realitat però és que en aquests països a una gran part de la població viu econòmicament molt ofegada i ajustada econòmicament. Per què? 

  Parlant amb el duenyo d' un bar em diu que està arruinat que no para de pagar coses i que no té un duro i això que té clients i treballa. Em diu que tots els petits comerços del voltant estàn igual, que no arriven a fi de més de tantes despeses que tenen i tants impostos que paguen.  És cert això que diu? Es pot estrapolar i generalitzar a tants negocis i petites empreses?  Són abusius els impostos que paguen les petites empreses i els autònoms?   

   Llegia l ' article d' una mestre a lavanguardia dient que la cosa no funcionava, perquè havia d ' estar uns dies de baixa o absent de l' escola, escrivia que s' havia d' agafar un temps i especificava que es sentia malament per què els nens quedaven penjats del vincle que tenien amb ella en el seu procés d' aprenentatge.  I concluïa que el sistema no funcionava.  Un no deixe de veure un deix manipulador i exagerat en les explicacions que donava i també molt poca consideració pels que li paguem el sou i paguem impostos.  No ha tingut prou temps aquesta mestre per ella mateixa amb la quantitat de dies festius de que disposa? És conscient de l' esforç impositiu i fiscal que fan els demés ciutadants per pagar els serveis públics ? Se ' ls dona valor? 

  Al llarg de la història la relacions laborals i salarials entre empleadors i empleats han portat molt i molts conflictes i baralles, molts cops arrivant fins i tot a la violència individual i col.lectives i fins i tot a guerres civils i revolucions.  El plantejament que fan els sindicats i molts treballadors és que el mèrit del valor de les empreses recau pràcticament exclusivament en els treballadors.  Pels empresaris acostuma a ser alrevés el mèrit d' una empresa es basa en la inversió i el lideratge dels empresaris fa que les empreses funcionin.  Els conflictes salarials doncs aparèixen cada any, en una situació estructural de certs nivells d' atur, i de salaris privats molt sovint precaritzats.  Les causes d' aquesta situació és culpa i causa dels empresaris que guanyen massa? Sovint és cert però també i molt sovint no és la causa fonemental dels baixos salaris que els empresaris guanyin massa.  Per tant a l' hora d' entendre el mercat laboral cal dos...

  Un tema de moda i d'actualitat avui en dia és parlar de la intel.ligència artificial.  És molt de modern i de presumir d' està a la última parlar de l' intel.ligència artificial.  Per que de cop i volta s' en parla tant? Hi ha agut algún substàncial respecta a fa 10 anys o 20?  Realment es pot parlar d' intel.ligència al fet de que les màquines tinguin la capacitat de processar milions dades simultàneament? És això intel.ligència?  Doncs jo diria que no.  Però ens encanta parlar d' intel.ligència artificial per què reforça indirectament la idea humana de que els homes som capaços de tot, som supers. 

 El problema de la vivenda segueix en especial entre els més joves sent un problema cabdal. Fa anys que s' adverteix del problema de la vivenda, i segueix sense solucionar-se.  Un dels problemes és que una gran part de la població vol viure a les grans ciutats.  La solució que donen els estats i ajuntament és l' edificació de més vivenda pública.  Aquí sorgeixen dues preguntes per que la gent no vol viure a les zones rurals, lo qual resoldria molts problemes de vivenda.  El segòn aspecte és per què els preus de les vivendes són tan elevats en relació als salaris dels compradors que les necessiten.