Superavit.

  L'economia és basicament l'intercanvi de bens i serveis. I per que hi ha tants problemes i és tant fonamental l' economia en la vida de les persones? Per què sense un bon intercanvi mínim no podem viure, o podem viure en unes condicions molt precàries.  L' economia inclou coses de primera, segona i tercera necessitat, per tant és un terme que pot genera certes confusions i manipulacions.  Els diners que són? Allò tant important, per què són el mitja de canvi, són l'índex de valoració del nostre estat econòmic. Un índex amb valor real. Si jo tinc 50000 euros al banc, els tinc, i si no els tinc no els tinc. I si els tinc em puc pagar una vivenda i comprar menjar, i si no els tinc hauré de viure a sota un pont i demanar caritat per poder menjar.  Per tant els diners són molt importants a la vida de les persones, bé els diners es poden tenir també en forma de béns, o en forma de drets adquirits.  Si jo tinc en propietat vivendes cobraré rendes i d' alguna manera t...

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni. 

 El refrany popular té aquesta frase, com a paradigma de les consequències de la violència. Si és cert podríem dir que l' aplicació de la violència sempre porta a conseqüències humanes funestes.  Estrictament és pot dir que evidentment no és cert del tot hi ha situacions que l' amenaça o l' aplicació de la violència ha salvat vides. No crec que calgui posar exemples, però en general si que sembla ser cert que l'ús de la força genera situacions molt complexes, doloroses, tràgiques i injustes. La violència és segueix aplicant sobretot per part dels estats i per part dels grups insorrectes, i entre estats també de forma continuada, per defensar-se d'un atac, o defensar-se d'un possible atac.  Cal veure que al llarg de la història hi han agut sempre guerres, i aquestes guerres i aquestes injusticies provablement han generat la llavor de futures guerres.  Les guerres religioses del passat, generen un futur amb moltes possiblitats de guerres, les guerres colonials, el...

El sector públic sempre esta demanant més y més recursos. No demanen directament més diners per que demanar més diners no queda bé.  Tots els representants d'institucions públiques, demanen continuament més i més recursos per gestionar millor el sistema públic. Sort que no els agraden els diners i són en general anticapitalistes.  Però aquesta filosofica social diríem generalitzada provoca que els governs hagin d' augmentar continuament la pressió fiscal al sector privat.  Com d' alguna manera al sector privat se'l considera egoista i dolent, no hi ha problema d' anar augmentant continuament els impostos al sector privat, format pel capitalisme malvat.  Es posen al mateix sac d' aquest eix a les grans multinacionals o gent rica amb el treballador comú o autonom o miniempresari. 

  Seguim arreu del món amb moltes guerres, creant una mica d'optimisme, diríem que els territoris en guerra son minoria respecte els territoris en pau.  Però segueixen havent-hi grans guerres i perills de que les guerres creixin i s'extenguin a altres territoris.  El motiu principal de les guerres són els territoris, guerres territorials. Els col.lectius humans ens identifiquem en families i després en grups i desitgem un territori on el nostre grup pugui manar i fer les coses al gust i al respecte dels interessos del nostre col.lectiu, grup, nació, etnia o el que se li vulgui dir.  La guerra bé doncs en general per la disputa d'un mateix territori, pel control de territoris adjacents defensius, o ofensius. Etc. Etc.  Per tant bàsicament les guerres són per dominis de territoris, per la situació de certs territoris, pels interessos econòmics i materials de certs territoris.  La pregunta és si es poden armonitzar tots aquests interessos particulars i col.lec...

  Els governs i la classe política són els directors, líders i directius de les administracions públiques. Ara bé les administracions públiques també tenen vida pròpia per que estan regulades, per tot un sistema legal que sovint les sobreeprotegeix, doncs d' alguna manera el sistema legal forma part del sistema públic.  Un té la sensació que dins l' administració pública hi ha un percentatge de gent amb molt poques ganes de treballar, que fins i pot arribar a obstaculitzar i boicotejar el funcionament públic des de dins les pròpies administracions, com a mode de protesta i de reivindicació de més privilegis i menys treball.  Ho veiem a molts serveis públics i empleats públic molt poc esperit de servei públic. I això té un cost social i crea un malestar econòmic.  Per què l administració funciona de forma tan opaca? Per què els ciutadants no tenim represants en l' administració pública que vellin per l' eficiència de les administracions.  Per què un empleat públi...

  L'extrema dreta en política diuen que està rebent molts suports i això asusta molt a uns determinats col.lectius principalment d'esquerres o de dretes moderades.  Ara bé un també té la sensació que s' usa el fantasma de que bé l' extrema dreta per tapar tots els privilegis i perpetuar els privilegis i la manca d' idees i solucions que tenen molts dels polítics d'esquerres o de dretes moderades.  Està molt bé criticar l'extrema dreta però no per tapar uns privilegis i per tapar la manca de solucions polítiques i d'eficacia política.