Superavit.

 Montar un negoci, genera riscos en les inversions inicials i en el temps destinat a montar-lo. Els riscs més afecten quan menys capital té l' emprenador. Una forma de repartir el risc i reduir els riscos es que els estats assumeixin part de les perdues que pot tenir un negoci a canvi de que es redueixin els beneficis empresarials.  No només es tracta de donar crèdits als emprenadors si no de reduir el risc que tenen quan posen el seu patrimoni i temps, lògicament a canvi han d' acceptar una reducció dels beneficis. 

Si no hi ha demanda o despesa l' economia no funciona. Això és un punt bàsic molt evident.  Les polítiques de demanda normalment les realitzen els estats fent despesa pública. Són polítiques economiques molt costoses i molt centralitzades en l' administració pública i en les grans empreses que capten aquestes inversions.  Les acumulacions de beneficis de les grans empreses en general frenen el consum ja que són bosses de diners en poques mans.  Molts teòrics i molts estats veuen en la solució de l' activació econòmica en les polítiques de demanda, però fetes de les institucions públiques i les grans empreses.  Hi ha altres solucions de fer polítiques de demanda que és que els consumidors populars en especial els treballadors tinguin més poder adquisitiu. Per això es fan polítiques de salaris públics i de pensions.  Però també cal fer una política de poder adquisitiu del treballador privat i del petit empresari que en general no s' aplica i que donaria més activi...

Les relacions personals a la feina, entre companys, empleats o jefes permeten establir un marc d' experiència vital que ajuda a les persones a conèixers més.  En permet apendre dels demés i donar a conèixer les nostres capacitats i que els demés aprenguin de nosaltres.  Coneixements tècnics, i també coneixements personals, formes de ser etc... L' experiència de veure com actuen les persones en funció de les diferents situacions per les que va vivint una empresa o una entitat permeten que les persones vagin treien i expressant el seu interior personal.  Així en les relacions personals naixerant parelles, amistats, rivalitats i odis personals i col.lectius.  Apareix doncs el valor del factor humà i la feina passa a ser una escola d' experiències.

El treball pot ajudar i ajuda a l' autoestima de les persones per què ens fa sentir útils i satisfets de participar i ajudar als demés, de tenir un paper i ser important pels altres.  La satisfacció de participar en un projecte i veure que un projecte funciona i que la gent pot gaudir d'un serveis o productes pot donar sensació de satisfacció als que hi participen treballant.  En funció de la participació, de l'activitat i de la forma de fer l' activitat. 

  Una de les solucions al problema de la pobresa de certes és donar una prestació econòmica per part de l' estat.  Com el número de persones que no tenen feina és molt elevat i en termes porcentuals significatiu, aquests tipus de rendes en general tenen un import del que seria la meitat d' un salari mínim.  És una bona política social la renda bàsica?  En deternimades circumstàncies és una bona política de xoc social per les persones que estan en una situació de molta precarietat.  Ara bé a mig i llarg per totes aquelles persones que estan en edat de treball i amb la possiblitat de treballar penso que poden arrivar a ser polítiques perjudicials, tant per les persones que les reben com pel resta de la societat.  La renda bàsica té un cost econòmic molt elevat per les arques públiques, tant dels imports a pagar com el cost de la gestió pública que genera.  Tampoc beneficien als receptors de les mateixes rendes ja que els cronifica en una situació de marg...

L' actitut a l' hora de consumir determina l' economia i la realitat que tenim. Quan consumim som responsables del futur que creem ens agradi o no.  És evident que cada consumidor té el temps que té per conèixer els productes i els mercats. I té la capacitat econòmica que té a l hora de pendre les decisions de consum.  Hi ha molta gent que consumeix només mirant el propi interés, sense mirar l' efecte que tenen les seves desicions ens els demés. Podem consumir grans marques o petites empreses. Tampoc aixó ens garanteix un consum més ètic o més proximitat. Però és més provable que una empresa propera i petita sigui més ètica que una gran i llunyana.  És més provable que una empresa propera sigui més responsable en les seves desicions pel simple fet de que els efectes d' una mala praxis seran més devastados.  Si mirem l' ètica i la forma de treballar de cada empreses també estarem fomentant les bones praxis empresarials.  Si el consumidor només mira el preu podem ...

  Per entendre el mercat de la vivenda crec que és bo reflexionar sobre els aspectes de la contrucció i manteniment de les vivendes.  Quan costa fer una vivenda, quina duració i quin manteniment té una vivenda.  Per gestionar millor l' ús social i particular de les vivendes. Saber els sobre costos que donen el fet d' utilitzar la vivenda com a bé especulatiu i d' inversió. Fent número molt rodons, si el cost d' una vivenda i del seu manteniment durant 100 anys, si els cost de construcció és d' uns 100 mil euros. Estaríem parlant d'un 1000 euros a l' any d' amortatzació de construcció real. És a dir que estaríem parlant d' uns 100 euros el mes el cost de constucció real de la vivenda.  La diferencia entre el cost de produir i el que es paga realment és molt gran, 5 o 6 vegades més.  Seria interessant analitzar en profunditat les causes d' aquests sobrecostos. 

  En economia s' utilitza molt la paraula mercat. La paraula mercat itulitzada continuament en el món de l' economia és un eufemisme dels mercats de tota la vida més casolans i més pròxims i més raonables èticament i socialment.  Així la paraula mercat s' utilitza com un eufemisme de bones pràctiques i d' economia local quan en realitat sovint estem parlant de mercat que poc en tenen de proximitat i poc en tenen d' actituts ètiques.  S' utilitza la paraula mercats per blanquejar l' aviricia i l' abús de poder de les grans empreses i els grans organismes públics que es beneficien de tota aquesta globalització econòmica fent pràctiques abusives.  Quina relació conceptual té un mercat de barri, amb el mercat financer, o el mercat inmobiliari, o els mercats de matèries primes. 

  La reincersió dels joves al mercat laboral en teoria és o hauria de ser un tema prioritari pels governs. Si es vol fomentar la natalitat i l'estabilitat econòmica dels joves.  Els joves en teoria tenen més formació acadèmica, però més falta d' experiència i a més tenen molts menys contactes socials i econòmics, per tant tenen molt més difícil començar a guanyar-se la vida de forma digna.  Un sistema de tutories per part de treballadors i autònoms podria generar una millor formació i entrada al món laboral. 

El problema de l' accés a la vivenda és un problema fonamental a la vida de molta gent.  Hi ha families o persones que paguen el 50 per cent dels seus ingressos familiars per pagar una hipoteca o un lloguer i apenes els queden diners per viure.  L' altre problema relacionat que tothom vol viure a les grans urbs o a la costa i queden els interiors del països mig deserts, i les zones urbanes i turístiques queden sobreexplotades i els preus de les vivendes elevadíssims.  Se' ns dubte ens hauríem de preguntar per que la gent no vol viure a les zones rurals, i l' estat podria descentralitzar l' administració pública fora de les zones centrals. Però els estats, els polítics i els funcionaris són els primers que no volen descentralitzar-se.  Així doncs la vivenda s' ha convertit en un bé de negoci i especulatiu per excel.lència.  Els motius són varis el sol interessant és escàs, el son en zones urbanes és molt escàs. L' edificació és una producció complexa i cara....