Ir al contenido principal

De la renda bàsica al treball social.

 Una de les solucions al problema de la pobresa de certes és donar una prestació econòmica per part de l' estat. 

Com el número de persones que no tenen feina és molt elevat i en termes porcentuals significatiu, aquests tipus de rendes en general tenen un import del que seria la meitat d' un salari mínim. 

És una bona política social la renda bàsica? 

En deternimades circumstàncies és una bona política de xoc social per les persones que estan en una situació de molta precarietat. 

Ara bé a mig i llarg per totes aquelles persones que estan en edat de treball i amb la possiblitat de treballar penso que poden arrivar a ser polítiques perjudicials, tant per les persones que les reben com pel resta de la societat. 

La renda bàsica té un cost econòmic molt elevat per les arques públiques, tant dels imports a pagar com el cost de la gestió pública que genera. 

Tampoc beneficien als receptors de les mateixes rendes ja que els cronifica en una situació de marginació econòmica i un desarralament social i amb una disposició atrofiament de les pròpies habilitats socials. 

Els imports no són suficients per viure amb una certa dignitat per tant generarà una certa picaresca per que aquestes persones arrodoneixen els ingressos amb picaresca o activitats delictives. 

Des del meu punt de vista la solució a aquests problemes seria que les institucions creecin uns serveis de reincersió laboral que fos directament feina, no només formació si no que l' administració contracti a totes aquelles persones que queden fora del mercat laboral i els doni tasques per fer. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.