Ir al contenido principal

De la renda bàsica al treball social.

 Una de les solucions al problema de la pobresa de certes és donar una prestació econòmica per part de l' estat. 

Com el número de persones que no tenen feina és molt elevat i en termes porcentuals significatiu, aquests tipus de rendes en general tenen un import del que seria la meitat d' un salari mínim. 

És una bona política social la renda bàsica? 

En deternimades circumstàncies és una bona política de xoc social per les persones que estan en una situació de molta precarietat. 

Ara bé a mig i llarg per totes aquelles persones que estan en edat de treball i amb la possiblitat de treballar penso que poden arrivar a ser polítiques perjudicials, tant per les persones que les reben com pel resta de la societat. 

La renda bàsica té un cost econòmic molt elevat per les arques públiques, tant dels imports a pagar com el cost de la gestió pública que genera. 

Tampoc beneficien als receptors de les mateixes rendes ja que els cronifica en una situació de marginació econòmica i un desarralament social i amb una disposició atrofiament de les pròpies habilitats socials. 

Els imports no són suficients per viure amb una certa dignitat per tant generarà una certa picaresca per que aquestes persones arrodoneixen els ingressos amb picaresca o activitats delictives. 

Des del meu punt de vista la solució a aquests problemes seria que les institucions creecin uns serveis de reincersió laboral que fos directament feina, no només formació si no que l' administració contracti a totes aquelles persones que queden fora del mercat laboral i els doni tasques per fer. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.