L' accés a la vivenda.

El problema de l' accés a la vivenda és un problema fonamental a la vida de molta gent. 

Hi ha families o persones que paguen el 50 per cent dels seus ingressos familiars per pagar una hipoteca o un lloguer i apenes els queden diners per viure. 

L' altre problema relacionat que tothom vol viure a les grans urbs o a la costa i queden els interiors del països mig deserts, i les zones urbanes i turístiques queden sobreexplotades i els preus de les vivendes elevadíssims. 

Se' ns dubte ens hauríem de preguntar per que la gent no vol viure a les zones rurals, i l' estat podria descentralitzar l' administració pública fora de les zones centrals. Però els estats, els polítics i els funcionaris són els primers que no volen descentralitzar-se. 

Així doncs la vivenda s' ha convertit en un bé de negoci i especulatiu per excel.lència. 

Els motius són varis el sol interessant és escàs, el son en zones urbanes és molt escàs. L' edificació és una producció complexa i cara. 

Troba von sol, és dificil i car. Construir és difícil i car, és una inversió elevada. Si es vol construir bé i de qualitat és exigent i car. 

La solució miraculosa és construir vivenda pública. 

Però al final la construcció de vivenda pública és plena d' ineficències i corrupció tant en la contrucció com en el  repartiment de la vivenda. 

Això no vol dir que la vivenda pública sigui una via de solució però cal fer-ho millor i amb menys corrupció per part de l' administració i dels usuaris. 

Per que no una part del funcionariat es dedica a fer vivenda? 

I pot ser a les escoles s' hauria d' educar en el món dels pisos ja que son els futurs alumnes qui en patiran les conseqüències. Pot ser s' hauria d' ensenyar als nens d' arquitectura o de fer de paletes.