Els partits d' esquerres en general sempre proposen endurir les despeses de l' acomiadament i els partits de dretes proposen just el contrari l' acomiadament lliure.
Parlar d' acomiadaments és un tema molt complicat per que afecta a la vida concreta de les persones despedides.
Si mirem els interessos individuals i col.lectius podem arrivar a la conclusió que el terme mig és la solució més efectiva per tothom.
Personalment diria que ambdues posicions extremes són negatives per les dues parts.
Facilitar l' acomiadament genera un cert dinamisme en les empreses i en els treballadors. Si saps que et poden posar al carrer rapidament i ets treballador miraras d' implicar-te professionalment a l' empresa.
Ara bé l' acomiadament en general és un fracàs del treballador i de l'empresa per no haver sapigut establir una bona convivència i eficàcia econòmica. Pot generar sentiments de culpa pel treballador.
També és cert que molts treballadors ja els va bé que els despedeixin i cobrar les indemnitzacions, generan així fins i tot una deixadesa en el treball per fomentar que et facin fora.
Voler resoldre els problemes laborals, amb més protecció per decret governamental, o més desprotecció per decret empresarial hauria de ser l' última fase dels conflictes laborals.
Que les empreses només busquin benefici o que els treballadors només busquin el seu benefici o propi interès no beneficia a ningú.
Per moltes empreses i per la societat una rotació excessiva dels treballadors tampoc és beneficiaria.
Comentarios
Publicar un comentario