Ir al contenido principal

La competència bancària a Espanya

 La banca espanyola caixes incloses ha viscut un procés de concentració i fusions dirigit pel govern central. Per quê? Després dels processos de fallides bancàries, l' estat a volgut assegurar l' estabilitat del sistema financer a base de crear grans grups bancaris. 

Això respecte la llibertat econòmica? O és un dirigisme polític? Clarament és un dirigisme polític que ha creat canvis en els poder territorial del poder financer de les diferents regions de l' estat .

Un aspecte és que moltes de les entitats deficitàries eren les caixes dirigides per polítics, altres eren entitats puraments privades. 

Altrament veiem com ni la gestió privada ni la gestió pública han estat bones. D' entitats que funcionaven en epoques de creixement es va passar a entitats insolvents. 

Altraments els anomenats experts tornen a fallar. Els experts financers fallen en empreses especialitzades en finances. 

Un altre aspecte a tenir en compte és el tracte econòmic que les entitats financeres havien donat als ciutadants practicant polítiques de terra cremada amb una quantitat de desnonaments i expropacions cap a les classes populars molt extensa i podríem qualificar de poc humanitària per part de les entitats financeres, les entitats públiques o semipúbliques incloses. 

Podríem dir que les entitats financeres han sigut creadores de la crisis? Doncs jo diria que clarament si, donant crèdits a tord i a dret inflacionant el mercat immobiliari, i després expropiant a tord a les classes mitges creant un forat económic i social. 

Més endavant la crisis econòmica tocaria el sector financer, i la intervenció de l' estat ha sigut un reacció arbitraria amb les entitats i d' ajut i de finançament públic quan no d' entrega de milions per part de l' estat  a les entitats financeres. 

Casualitats de la vida aquestes entitats que han sorgit concentrades han apujat tota mena de comissions i interessos entre altres motius degut a la poca competència bancaria. 

A qui ha tornat a sortit perjudicat? altrament les classes populars que veuen augmentades les costes financeres. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.