Ir al contenido principal

La competència bancària a Espanya

 La banca espanyola caixes incloses ha viscut un procés de concentració i fusions dirigit pel govern central. Per quê? Després dels processos de fallides bancàries, l' estat a volgut assegurar l' estabilitat del sistema financer a base de crear grans grups bancaris. 

Això respecte la llibertat econòmica? O és un dirigisme polític? Clarament és un dirigisme polític que ha creat canvis en els poder territorial del poder financer de les diferents regions de l' estat .

Un aspecte és que moltes de les entitats deficitàries eren les caixes dirigides per polítics, altres eren entitats puraments privades. 

Altrament veiem com ni la gestió privada ni la gestió pública han estat bones. D' entitats que funcionaven en epoques de creixement es va passar a entitats insolvents. 

Altraments els anomenats experts tornen a fallar. Els experts financers fallen en empreses especialitzades en finances. 

Un altre aspecte a tenir en compte és el tracte econòmic que les entitats financeres havien donat als ciutadants practicant polítiques de terra cremada amb una quantitat de desnonaments i expropacions cap a les classes populars molt extensa i podríem qualificar de poc humanitària per part de les entitats financeres, les entitats públiques o semipúbliques incloses. 

Podríem dir que les entitats financeres han sigut creadores de la crisis? Doncs jo diria que clarament si, donant crèdits a tord i a dret inflacionant el mercat immobiliari, i després expropiant a tord a les classes mitges creant un forat económic i social. 

Més endavant la crisis econòmica tocaria el sector financer, i la intervenció de l' estat ha sigut un reacció arbitraria amb les entitats i d' ajut i de finançament públic quan no d' entrega de milions per part de l' estat  a les entitats financeres. 

Casualitats de la vida aquestes entitats que han sorgit concentrades han apujat tota mena de comissions i interessos entre altres motius degut a la poca competència bancaria. 

A qui ha tornat a sortit perjudicat? altrament les classes populars que veuen augmentades les costes financeres. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Les ajudes i les subvencions.

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

La dimensió de les empreses.

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni.