Ir al contenido principal

La competència bancària a Espanya

 La banca espanyola caixes incloses ha viscut un procés de concentració i fusions dirigit pel govern central. Per quê? Després dels processos de fallides bancàries, l' estat a volgut assegurar l' estabilitat del sistema financer a base de crear grans grups bancaris. 

Això respecte la llibertat econòmica? O és un dirigisme polític? Clarament és un dirigisme polític que ha creat canvis en els poder territorial del poder financer de les diferents regions de l' estat .

Un aspecte és que moltes de les entitats deficitàries eren les caixes dirigides per polítics, altres eren entitats puraments privades. 

Altrament veiem com ni la gestió privada ni la gestió pública han estat bones. D' entitats que funcionaven en epoques de creixement es va passar a entitats insolvents. 

Altraments els anomenats experts tornen a fallar. Els experts financers fallen en empreses especialitzades en finances. 

Un altre aspecte a tenir en compte és el tracte econòmic que les entitats financeres havien donat als ciutadants practicant polítiques de terra cremada amb una quantitat de desnonaments i expropacions cap a les classes populars molt extensa i podríem qualificar de poc humanitària per part de les entitats financeres, les entitats públiques o semipúbliques incloses. 

Podríem dir que les entitats financeres han sigut creadores de la crisis? Doncs jo diria que clarament si, donant crèdits a tord i a dret inflacionant el mercat immobiliari, i després expropiant a tord a les classes mitges creant un forat económic i social. 

Més endavant la crisis econòmica tocaria el sector financer, i la intervenció de l' estat ha sigut un reacció arbitraria amb les entitats i d' ajut i de finançament públic quan no d' entrega de milions per part de l' estat  a les entitats financeres. 

Casualitats de la vida aquestes entitats que han sorgit concentrades han apujat tota mena de comissions i interessos entre altres motius degut a la poca competència bancaria. 

A qui ha tornat a sortit perjudicat? altrament les classes populars que veuen augmentades les costes financeres. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...