Superavit.

Milei s' està fent famós amb els seus dircusos econòmics anarcoliberals. Hi ha una crítica ràpida i fàcil contra Milei.  Hi ha gent que ho té molt clar Milei és un destructor de l' estat del benestar i no hi ha més a dir.  Però és realment així? Pot haver-hi algun dubte o algunes coses bones en el seu discurs? O el seu discurs és dolent i prou. I ja està. Ara bé el discurs de Milei s' ha d' entendre en un context i unes realitat econòmica i social. Pot ser que en les societats occidentals hi ha un sobreabús de l' estat del benestar?  Per què pot ser des d' aquesta prespectiva el discurs de Milei si que tindria un cert sentit i aportaria un cert reequilibri econòmic i social.   

La justicia es diu molt sovint ha de ser independent. Suposo que independent es deu referir a ser neutral, no ideologitzada, i no pressionada per tercers.  L' altre dia vaig escoltar algú i dic algú per que ho vaig sentir per internet i no recordo qui era. El tal senyor explicava que en els processos de selecció judicial no hi havia la més mínima exigència de neutralitat als magistrats. Ni l' egixència moral, ni la exigència psicològica ni la formació ni experiència pràctica en el judici neutral. Només es valorava la formació acadèmica memorística. A més el procés de formació i experiència personal de jutges i fiscals es feia d' una forma de lobby i guetto molt allunyat de la realitat. És a dir que el col.lectiu de jutges i fiscals per arribar a ser-ho vivien en un mon paral.lel i allunyat de la societat.  Com podem esperar doncs que els jutges actuin de forma independent i neutral? Quan es parla d' un jutge independent i de que no s ha de pressionar els jutges normalme...

Els mitjans de comunicació públic han sigut una referència i una realitat arreu del món.  És cert que en un determinat moment les decades passades han sigut un motor de socialització i companyia per molta gent. És cert que tenen moltes virtuts però també molts defectes.  En el panorama actual que la tecnologia ha permès la diversificació de moltes mitjans de comunicació, té sentit que les administracions públiques gastin tants diners en mitjans de comunicació?  Suposar que per què un mitja és públic hi ha és objectiu no quadra amb la realitat. Per què els mitjants públics tendiran a defensar el govern de torn i a més a més pressionaran i enfocaran la realitat per defensar el sector públic versus el sector privat.  Veiem salaris elevadíssims dins els medis públics de comunicació i despeses enormes de diner públic que no es reflecteix amb un benefici social i amb una qualitat informativa neutral i pública.  Veiem continuament com els medis públics no són crítics a...

  Els jutges dels jutges. O dit d' altre manera qui mana als jutges.  El poder judicial té molt poder sobre la vida de cada un dels ciutadants. Qui dirigeix els jutges? Qui els escull? Quines característiques professionals i humanes han de tenir els jutges del jutges?  Un article recent de premsa posava que el president del CGPJ anunciava la seva dimissió abans de l' estiu. És a dir poder total d' aquest jutge de fer i desfer el que vulgui en relació al seu càrrec sent el president del poder judicial. No és una mica massa? 

  L' economia és molt complexe per què és un puzzle de moltes peces.  Quan mous una peça afecta a les altres i les altres tornen afectar a la peça inicial.  Per tant l' economia és un fenomen dinàmic que genera accions i reaccions.  Així doncs no tenir en compte els efectes secundaris a l' hora de pendre mesures econòmiques farà que les mesures que prenem i es prenguin ens portin a resultats equivocats.  Passa com amb la salut pendre una medicaments a tope poden solucionar una cosa però espatllar-ne d' altres. 

 Surt la noticia de que la Generalitat convoca a un concurs 161 milions d' euros per contruir 3100 habitatges de protecció oficial.  No sabem les dades de necessitats d' habitatge per una població de 8 milions d' habitants semblen molt insuficients.  La vivenda segueix sent un pal de paller de l' estructura econòmica i social. La pregunta o la clau per què és tan cara la vivenda en relació als salari mig de la població. La vivenda és un bé bàsic per viure, tan bàsic com ho és l' educació i la sanitat. Per què sense una vivenda un no pot viure ni construir una familia.  Per què les administracions públiques no arreglen el problema de la vivenda d' una forma estructural i real? 

  Avui en dia està de moda queixar-se de l' impost de succecions almenys a Catalunya. La moda és dir que és un impost injust i que s' ha de treure. Els arguments més utilitzats d' aquest sector és que un impost que es paga doble, l' altre argument és que altres comunitats espanyoles no es paga.   La moda per una part de la població. Per un altre part és un impost just i redistributiu ja que els que el paguen és per que han tingut la sort de rebre una herència familiar.  Ara bé afegint arguments a tot plegat,  respecte a l' argument de que és un impost que es paga doble, es podria dir que és cert si, tot i que no exactament ja que no és la mateixa persona el que paga dues vegades, primer paguen els pares i despres el paguen els fills. Bé quans impostos hi ha que es paguen doble? Moltísims. O és que quan paguem l ' iva d' un producte abans no hem pagat l' irpf dels diners amb que comprem i consumim productes?  Un altre aspecte és per què es considera aques...

La guerra d' Ucrania i Rusia porta mig milió de morts. Ha valgut la pena aquest humà majoritàriament de soldats i gent jove? No.  Europa en general considera que Rusia és la culpable per què ha invadit territori Ucrainès i per tant Ucraina té dret a defensar-se.  A més a més Europa té por de l' expansionisme i el poder que acumularia Rusia si conquistes Ucraina.  Per aquests dos motius Europa està ajudant amb armament a Ucraïna. 

  Una de les fonts humanes de conflictes més importants entre els humans és la propietat dels països i dels territoris. Lo que ve a ser quasi el mateix o el mateix.  En general tenim una tendència humana a voler-nos apropiar dels territoris que trepitgem, tan individualment com col.lectivament.  Els conflictes entre veïns pel domini d' unes terres són llegendaris i els conflictes entre poblacions per l' autonomia i independència de territoris.

Si l' esperança de vida mitjana cada cop és més llarga, i cada cop requereix de més mitjants mèdics, és evident que els costos de les pensions i de la seguretat social seràn més elevats.  Per tan si volem repartir la càrrega fiscal de forma justa i no reduir pensions ni reduir els serveis sanitari l' edat de jubilació i el període cotitzat s' hauran d' allarga i gestionar d' una forma més equilibrada.  Si tenim en compte que ja fa anys que aquest desequilibri es produeix vol dir que la gent jove i la classe treballadora ha agut de suportar una pressió fiscal molt elevada, la més elevada de la història de la democràcia.  Hem arribat a tal situació que molta gent amb un salari no pot viure i un dels motius és la forta càrrega fiscal que tenen els salaris i els costos fiscals de viure. 

El supremacisme español existeix? Jo diria que si, fruit d' un context històric de molts segles en especial una dictadura una part molt importants d' españols es consideren superiors i amb drets per sobre els demés en especial respecte les minories nacionals del propi pais a les cuals odien i desprecien. 

  Mirava ahir per morbo o massoquisme un video d' un locutor de ràdio prestigiós que donava arguments i es posicionava en contra de l' amnistia.  Els arguments que donava és que una majoria d' españols no hi estava a favor, que l' amnistia del 76 el 90 per cent dels españols hi estaven a favor i que per tant aquesta era coixa i mal feta.  Veient aquest exercici que a mi em sembla d' odi i d' injusticia contraproduiré els arguments.  Primer dir que la majoria d' españols estan en contra de l' aministia, sense fer-ne un referendum és una mica agosarat dir això. Tot i que pot ser que provablement sigui cert, però segur no és i ell ho dona per segur.  Segon aspecte és un fet curiós que molt provablement a la majoria d' españols el fet de l' amnistia els preocupa més haviat poc i que no es un dels seus problemes principals.  Per el periodista en questió aquest aspecte li importa un bledo.  Aquest anhel democràtic de cop i volta del que vol la majoria ...

  Fa temps vaig veure un documental d' un dels principals assessors de campanya de Donald Trump, i explicar que un dels factors que més mouen el comportament humà és l' odi. Ell com a director de campanya explicava que és una variable que molts polítics no tenen en compte.  Moltes vegades es parla de la por, de crear por. Però jo diria que de la por es passa a l' odi molt ràpidament i que pot ser és l' odi el que té més força i fem servir l' excusa de dir que la gent es mou per por, per què no ens agrada acceptar que la naturalesa humana tingui aquest component d' odi. I altrament de forma redundant negar l' odi si es veu és una forma d' odiar per què garantitza més odi i maldat.  No cal dir que de la creació de l' odi de la creació d' enèmics es pot passar ràpidament a fer mal i a la maldat en si.