Ir al contenido principal

L' impost de succecions

 Avui en dia està de moda queixar-se de l' impost de succecions almenys a Catalunya. La moda és dir que és un impost injust i que s' ha de treure. Els arguments més utilitzats d' aquest sector és que un impost que es paga doble, l' altre argument és que altres comunitats espanyoles no es paga.  

La moda per una part de la població. Per un altre part és un impost just i redistributiu ja que els que el paguen és per que han tingut la sort de rebre una herència familiar. 

Ara bé afegint arguments a tot plegat,  respecte a l' argument de que és un impost que es paga doble, es podria dir que és cert si, tot i que no exactament ja que no és la mateixa persona el que paga dues vegades, primer paguen els pares i despres el paguen els fills. Bé quans impostos hi ha que es paguen doble? Moltísims. O és que quan paguem l ' iva d' un producte abans no hem pagat l' irpf dels diners amb que comprem i consumim productes? 

Un altre aspecte és per què es considera aquest impost especialment injust quan jo diria que és alreves és molt més injust que es pagui iva o moltes altres taxes abans que l' impost de succecions.  


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.