Ir al contenido principal

La dreta españolista i l' amnistia.

 Mirava ahir per morbo o massoquisme un video d' un locutor de ràdio prestigiós que donava arguments i es posicionava en contra de l' amnistia. 

Els arguments que donava és que una majoria d' españols no hi estava a favor, que l' amnistia del 76 el 90 per cent dels españols hi estaven a favor i que per tant aquesta era coixa i mal feta. 

Veient aquest exercici que a mi em sembla d' odi i d' injusticia contraproduiré els arguments. 

Primer dir que la majoria d' españols estan en contra de l' aministia, sense fer-ne un referendum és una mica agosarat dir això. Tot i que pot ser que provablement sigui cert, però segur no és i ell ho dona per segur. 

Segon aspecte és un fet curiós que molt provablement a la majoria d' españols el fet de l' amnistia els preocupa més haviat poc i que no es un dels seus problemes principals. 

Per el periodista en questió aquest aspecte li importa un bledo. 

Aquest anhel democràtic de cop i volta del que vol la majoria i del que pensa la majoria usant-lo pel seu interès és al meu entendre molt egoista. Igual podríem dir que la majoria d' èssers humans del món si estarien a favor de l' amnistia, o que els europeus majoritàriament si estarien a favor de l' amnistia, sobretot si els partits de dreta españols deixessin de presionar la dreta europea. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.