Ir al contenido principal

La dreta españolista i l' amnistia.

 Mirava ahir per morbo o massoquisme un video d' un locutor de ràdio prestigiós que donava arguments i es posicionava en contra de l' amnistia. 

Els arguments que donava és que una majoria d' españols no hi estava a favor, que l' amnistia del 76 el 90 per cent dels españols hi estaven a favor i que per tant aquesta era coixa i mal feta. 

Veient aquest exercici que a mi em sembla d' odi i d' injusticia contraproduiré els arguments. 

Primer dir que la majoria d' españols estan en contra de l' aministia, sense fer-ne un referendum és una mica agosarat dir això. Tot i que pot ser que provablement sigui cert, però segur no és i ell ho dona per segur. 

Segon aspecte és un fet curiós que molt provablement a la majoria d' españols el fet de l' amnistia els preocupa més haviat poc i que no es un dels seus problemes principals. 

Per el periodista en questió aquest aspecte li importa un bledo. 

Aquest anhel democràtic de cop i volta del que vol la majoria i del que pensa la majoria usant-lo pel seu interès és al meu entendre molt egoista. Igual podríem dir que la majoria d' èssers humans del món si estarien a favor de l' amnistia, o que els europeus majoritàriament si estarien a favor de l' amnistia, sobretot si els partits de dreta españols deixessin de presionar la dreta europea. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...