La justicia es diu molt sovint ha de ser independent. Suposo que independent es deu referir a ser neutral, no ideologitzada, i no pressionada per tercers.
L' altre dia vaig escoltar algú i dic algú per que ho vaig sentir per internet i no recordo qui era. El tal senyor explicava que en els processos de selecció judicial no hi havia la més mínima exigència de neutralitat als magistrats. Ni l' egixència moral, ni la exigència psicològica ni la formació ni experiència pràctica en el judici neutral. Només es valorava la formació acadèmica memorística. A més el procés de formació i experiència personal de jutges i fiscals es feia d' una forma de lobby i guetto molt allunyat de la realitat. És a dir que el col.lectiu de jutges i fiscals per arribar a ser-ho vivien en un mon paral.lel i allunyat de la societat.
Com podem esperar doncs que els jutges actuin de forma independent i neutral? Quan es parla d' un jutge independent i de que no s ha de pressionar els jutges normalment ho diuen aquells que són favorables a la ideològia judicial predominant. Per tant la justicia pot ser independent però segueix sent polititzada si el jutge en qüestió està polititzat. I quan la justicia ha de rejutjar allò que han fet jutges polititzats encara es complica més les coses.
I la justicia i els cossos judicials van passant d' un extrem ideològic a l' altre. Mentre jutges i humans siguem tramposos, tan a nivell personal com col.lectiu no hi pot haver justicia, per què els jutges es dedicaran a fer actes d' injusticia.
El problema doncs es lio que hi ha de tants actes d' injusticia realitzats per jutges que no estan preparats per fer justicia i moralment no volen fer justicia.
Un exemple clar és el funcionament dels alts tribunals de justicia espanyola.
Comentarios
Publicar un comentario