Ir al contenido principal

La justicia independent o polititzada.

La justicia es diu molt sovint ha de ser independent. Suposo que independent es deu referir a ser neutral, no ideologitzada, i no pressionada per tercers. 

L' altre dia vaig escoltar algú i dic algú per que ho vaig sentir per internet i no recordo qui era. El tal senyor explicava que en els processos de selecció judicial no hi havia la més mínima exigència de neutralitat als magistrats. Ni l' egixència moral, ni la exigència psicològica ni la formació ni experiència pràctica en el judici neutral. Només es valorava la formació acadèmica memorística. A més el procés de formació i experiència personal de jutges i fiscals es feia d' una forma de lobby i guetto molt allunyat de la realitat. És a dir que el col.lectiu de jutges i fiscals per arribar a ser-ho vivien en un mon paral.lel i allunyat de la societat. 

Com podem esperar doncs que els jutges actuin de forma independent i neutral? Quan es parla d' un jutge independent i de que no s ha de pressionar els jutges normalment ho diuen aquells que són favorables a la ideològia judicial predominant. Per tant la justicia pot ser independent però segueix sent polititzada si el jutge en qüestió està polititzat. I quan la justicia ha de rejutjar allò que han fet jutges polititzats encara es complica més les coses.

I la justicia i els cossos judicials van passant d' un extrem ideològic a l' altre. Mentre jutges i humans siguem tramposos, tan a nivell personal com col.lectiu no hi pot haver justicia, per què els jutges es dedicaran a fer actes d' injusticia.

El problema doncs es lio que hi ha de tants actes d' injusticia realitzats per jutges que no estan preparats per fer justicia i moralment no volen fer justicia. 

Un exemple clar és el funcionament dels alts tribunals de justicia espanyola. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.