Diria que un dels grans problemes de la societat és la potència que té el sector públic implica la possiblitat de fer ne un ús abusiu i fraudulent de l' activitat pública encaminada al corporativisme del sistema.
Per una part tot i que l' objectiu és donar un servei públic que formalment es dona existeixen els interessos egoistes de cada individu i els egoïsmes com a col.lectiu que es poden desenvolupar molt bé en un entorn de poder.
Com que no tenen un contrapoder poc a poc es van creant estructures i mentalitats de la queixa , de l' egoisme i de la falta de responsablitat en qualsevol activitat pública.
Fixem-nos que el sector públic sempre demana més, més recursos diuen, que volen dir més diners, no concreten per què exactament ho fan poques vegades, millors salaris, més professionals etc. etc. tot per poder tenir millor condicions laborals, millors salaris, menys feina, menys responsablitats.
Si alguna cosa no funciona bé ells mai en tenen cap responsablitat, ells mai es questionen res per que no volen mirar defectes personals i col.lectius.
I si mirem com funciona l' activitat pública no parem de veure els efectes d' aquestes actituts personals egoistes i de falta absoluta d' implicació, per que qui s' implica en surt perdent o escaldat.
En un article de Sanchez-cuenca, esmentada com la justicia segueix emprant en els seus autos un llenguatge antiquat i enrevassat amb un estil d' altre època, resultat d' això és que dificulta la valoració dels que no formem part del codi judicials. El sector mèdic fa servir llenguatges també innessariament complexes.
En amdues actituts que es vol dir dissimuladament mira que intel.ligents i necessaris que som i es boicoteja a que el resta de la societat pugui valorar com actuen i treballen aquests col.lectius.
Comentarios
Publicar un comentario