Ir al contenido principal

Vacunes, cientifisme i democràcia

 Macron va causar polèmica a frança amb el tema de les vacunes al afirmar que volia fastiguejar a qui no es vacunés de la covid.

L' argumentari és senzill no vacunar-se posar en risc la vida d' altres persones i això està científicament demostrat. 

La primera pregunta que un es fa és si cientificament està demostrat que la vacuna aquesta seria eficas i sobretat si perjudicaria a qui s' hagues vacunat. 

La segona pregunta és on queda la democràcia i la llibertat personal davant aquestes polítiques que obliguen a vacunar-te o si no ho fas s' et privaran certs drets com el de movilitat o el dret al treball. 

L' afirmació de que la vacuna arreglaria el problema del covid  i que estava cientificament demostrat és quan menys cientifícament indemostrable, com es pot saber en una població mundial de forma rigida i segura que la vacuna ajuda significativament a resoldre un problema. 

EL curiós és que la vacuna era molt important però no el suficient per treure totes les restriccions que hi havien fins i tot estan vacunat es mantenien moltes restriccions. 

D' alguna manera els que creien en l ' eficacia de la vacuna tampoc i creient tant, però tot i així consideraven que científicament s' havia d ' imposar. 

La pregunta és volien la vacuna pel benestar social o per imposar un model de salut i demostrar als negacionistes que ells eren els bons i els negacionistes els feixistes i dolents. 

És curiós també que el sistema de vacunes estava sustentat i recolzat per una industria farmaceutica ultracapitalista i com molts anticapitalistes defensaven un model basat i fomentat per empreses ultracapitalistes. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.