Ir al contenido principal

Entradas

El discurs fàcil d' esquerres.

  Hi ha un discurs habitual en les esquerres o en els que es consideren d' esquerres que es basa en demanar més i més despesa pública demanant més i més inversions en temes socials. El discurs no passa més enllà d'aquest mantra.  Varien els aspectes socials en invertir, avegades es diu s' ha de gastar més en educació, s' ha de gastar més en sanitat, s' ha de gastar més en pensions etc. etc.  Les solucions que dona l' esquerra a qualsevol problema social, és més despesa pública, tot es soluciona amb més despesa pública. I per tant si és necessari augmentar continuament els impostos.  Aquests tipus d' eslogan són els que majotariament pregonen els partits d' esquerra i quan més a l' esquerra més els pregonen.  En general no concreten massa com es farà la despesa i qui haurà d'incorre en aquestes despeses.  Avegades si que diuen que paguin els més rics i tampoc especifiquen massa com  ho faran per què paguin els més rics i a qui es refereixen com a ...

L' origen de les guerres.

  És ben cert que una guerra comença és molt difícil de parar, cap de les parts vol cedir i sortir-ne derrotat.  Les guerres comencen per molts motius i continuen per molts motius.  Un és la falta de pietat i compació cap als demés. S' ha de tenir compassió i pietat pels que moren lluitant? Per les víctimes civils?  Realment els bandols senten algo pels propis i els enèmics que esten perden la vida en especial la gent jove? En general diria que el nivell de compassió és poca o molt baixa cap els del propi bando no diguem cap als enèmics.  A les guerres cada bando diu que té raó, que ell és just i és víctima ambdós bandos diuen al mateix.  Ningún dels bandos es considera agressor. I la realitat quina és? La gent fa la guerra per amor a la seva gent, a la justicia, a la llibertat? Segurament que darrera de moltes lluites armades hi ha sentiments nobles, però és la millor manera de resoldre les injusticies?  És fàcil parlar des de la distància a una guerr...

El paper de les revolucions al llarg de la història.

  El paper de les revolucions al llarg de la història. Tenim molta gent que es fan de les revolucions com ha moments històrics clau per la millora de la societat humana.  El que no sé si aquestes persones tenen en compte que en general qualsevol revolució o canvi brusc de règim a comportat el mateix temps molta violència i crims i de bona part de molta gent innocent.  Les revolucions s' han anat repetint al llarg de la història, podem dir que la necessitat de fer-les demostra dues coses que les revolucions anteriors no eren tant exitoses, i que els sistemes creats tampoc han estat tan exitosos.  Avui en dia pot ser en general la societat ja no té tanta fer en les revolucions tot i que l' extremisme revolucionari de dretes o d' esquerres encara existeix i molta gent segueix creient en ell.  La història ha demostrat que els extremismes mai han solucionat els problemes socials i si que han portat molts assessinats i desgràcies tot i així les revolucions segueixen t...

Tenir atur, feina i pobresa.

  Tenir feina i treballar, està ocupat formen part dels aspectes de la vida de les persones.  Per una banda hi ha un desig lògic i humà de no voler treballar, de no voler fer res. Un desig de no voler tenir responsablitats. Per altre banda dins els treball es donen situacions de risc, d' avorriment, de maltracte, d' explotació.  Per altre banda la majoria de persones sense treballar no tenim de que viure i a més el treball ens obre les portes a moltes millores personals i socials.  Treballant mantenim actives les nostres capacitats personals, a més ens distraiem dels  nostres problemes personals i ens ajuda a superar-los. Treballant coneixem gent i podem apendre coses positives i el mateix temps també apendre pràctiques negatives.  Un aspecte fonamental del treball és que ens permet sortir de la pobresa i poder gaudir de la vida.  Avui en dia ens trobem en la situació social que treballant moltes vegades no es poden cobrir les despeses bàsiques amb dig...

La immensitat i complexitat de l' activitat econòmica.

 Simplificar els problemes i solucions econòmics si no es fa bé que jo diria que en general no es fa ens pot portar a donar solucions que no sols no solucionen els problemes si no que els magnifiquen. El llarg de la història les diferents corrents corrents ideològiques en termes econòmiques, socialisme, comunisme, lliberalisme, proteccionisme, feudalisme,  capitalisme, estatalisme, keynasianisme, privatitzacionisme, funcionarisme. Totes han fallat, totes a la pràctica eren plenes de mancances i injusticies i ineficiències.   Per tant pensar que qualsevol política econòmica per si mateixa resoldra tots els problemes econòmics ens porta a empitjorar la situació que és el que ha passat el llarg de la història econòmica.  I llavors ens movem en la cultura dels eslogans fàcils, de les acusacions fàcils, dels estudis interessats per defensar interessos interessats.  I en canvi no es vol fer l' esforç de parlar de cada sector, d' entendre cada sector i després de ...

Líders i èlits, mediocres o sense escrupols.

 El problema de les élits socials i polítics el podem classificar en dos aspectes: els no preparats els ineficients, i els intel.ligents però que no tenen escrúpols. O una mescla dels dos aspectes.  Però el que és provable és que aquesta mediocritat dels líders i aquesta falta d' escrúpols i principis dels líders quan el porcentatge és tant alt. Quan el porcentatge passa a totes les latituds del planeta. Quan aquest porcentatge ha passat el llarg dels segles de la història.  Un no pot arrivar a altre conclusió que l ' èsser humà en general és ineficient i en general té molt pocs escrúpols a pesar de que ven el contrari. 

La sobremedicació.

  El fenomen de la sobremedicació és un fenomen que es dona en les societat occidentals.  Aquest fenomen té un sobrecost per les arques públiques.  Les causes són varies, en primer lloc una indústria farmacèutica que sempre vol augmentar les seves vendes.  La industria farmacèutica pressiona i premia als metges per que receptin. I a més a més dona una influència científica d' estudis cientifics i universitaris per que es fomenti la medicació i l' us de medicaments.  Per altre banda tenim els metges que entren en la roda per comoditat i per la pressió que reben del sistema sanitari i de molts pacients que demanden un us excessiu de medicaments.  La tercera pota del sistema és la demanda dels usuaris a ser tractacts amb medicaments ja que així creuent que cientificament curaran els seus mals. La busqueda de molts usuaris de paliar problemes de sol.litud, psicològics i socials fomenta que molts pacients busquin en la medicina un sistema per compensar les seves...