Ir al contenido principal

La immensitat i complexitat de l' activitat econòmica.

 Simplificar els problemes i solucions econòmics si no es fa bé que jo diria que en general no es fa ens pot portar a donar solucions que no sols no solucionen els problemes si no que els magnifiquen.

El llarg de la història les diferents corrents corrents ideològiques en termes econòmiques, socialisme, comunisme, lliberalisme, proteccionisme, feudalisme,  capitalisme, estatalisme, keynasianisme, privatitzacionisme, funcionarisme. Totes han fallat, totes a la pràctica eren plenes de mancances i injusticies i ineficiències.  

Per tant pensar que qualsevol política econòmica per si mateixa resoldra tots els problemes econòmics ens porta a empitjorar la situació que és el que ha passat el llarg de la història econòmica. 

I llavors ens movem en la cultura dels eslogans fàcils, de les acusacions fàcils, dels estudis interessats per defensar interessos interessats. 

I en canvi no es vol fer l' esforç de parlar de cada sector, d' entendre cada sector i després de fer una mirada global a tota l' economia. 

Però aquesta mirada requereix esforç coneixement, temps reflexió i no aporta tants slogan fàcils que exaltin l' ego del que els diu. 

Molt problement una visió avançada dels temes econòmics deixaria a molta gent en rídicul i això molta gent no ho vol acceptar. La ignorància és molt atrevida com diu el refrany. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.