Pobresa i ajudes socials.

 Les ajudes socials a la pobresa per si soles no són la solució a la pobresa. 

Poden molt ben ser i haurien de ser un sistema de xoc a la pobresa immediata, però haurien d' anar acompanyades de polítiques d' inserció social i laboral. 

Les ajudes socials creen una actitud de submissió de la societat cap els estaments públics i una actitud de picaresca i egoisme per aprofitar-se de l' estat del benestar. No ajuden al desenvolupament autònom de les persones. 

I en canvi el que fan és una pressió social i econòmica molt forta a les classes mitges que poden acabar radicalitzant-se políticament, caure socialment i econòmicament i passar a ser classe pobre i necessitada d' ajuts. 

Amb lo qual una mala gestió del serveis social el que fa es créixer la bola de la mala gestió. 

Per tant la solució per millorar i sortir de la pobresa passa per ajudar i exigir, ajudar incloure en la mesura del possible al mercat de treball a les persones amb dificultats econòmiques. 

Però el sistema laboral el que fa es penalitzar el treball, i especialment penalitzar el treball de les persones amb més dificultats