Ir al contenido principal

L' origen de les guerres.

 És ben cert que una guerra comença és molt difícil de parar, cap de les parts vol cedir i sortir-ne derrotat. 

Les guerres comencen per molts motius i continuen per molts motius. 

Un és la falta de pietat i compació cap als demés. S' ha de tenir compassió i pietat pels que moren lluitant? Per les víctimes civils? 

Realment els bandols senten algo pels propis i els enèmics que esten perden la vida en especial la gent jove? En general diria que el nivell de compassió és poca o molt baixa cap els del propi bando no diguem cap als enèmics. 

A les guerres cada bando diu que té raó, que ell és just i és víctima ambdós bandos diuen al mateix. 

Ningún dels bandos es considera agressor. I la realitat quina és? La gent fa la guerra per amor a la seva gent, a la justicia, a la llibertat? Segurament que darrera de moltes lluites armades hi ha sentiments nobles, però és la millor manera de resoldre les injusticies? 

És fàcil parlar des de la distància a una guerra sense estar-hi implicat quan et roben la casa, o destrueixen allí on vius o quan t' imposen règims tirànics. 

Ara bé si de guerres n' hi ha agut sempre i tantes, realitzades pels i fomentades pels èssers humans caldria fer un anàlisis psicològics emocional de per que els homes fem la guerra i fomentem les guerres. 

I quines són les actituts i mentalitats que ens porten a les guerres. 

Se ' ns dubte la base i el problema bàsic de la guerra és el voler dominar l' altre, ser superior a l' altre i sotmetre a l' altre, tot això es disfressa amb discursos de democràcia, d' unitat. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.