L' origen de les guerres.

 És ben cert que una guerra comença és molt difícil de parar, cap de les parts vol cedir i sortir-ne derrotat. 

Les guerres comencen per molts motius i continuen per molts motius. 

Un és la falta de pietat i compació cap als demés. S' ha de tenir compassió i pietat pels que moren lluitant? Per les víctimes civils? 

Realment els bandols senten algo pels propis i els enèmics que esten perden la vida en especial la gent jove? En general diria que el nivell de compassió és poca o molt baixa cap els del propi bando no diguem cap als enèmics. 

A les guerres cada bando diu que té raó, que ell és just i és víctima ambdós bandos diuen al mateix. 

Ningún dels bandos es considera agressor. I la realitat quina és? La gent fa la guerra per amor a la seva gent, a la justicia, a la llibertat? Segurament que darrera de moltes lluites armades hi ha sentiments nobles, però és la millor manera de resoldre les injusticies? 

És fàcil parlar des de la distància a una guerra sense estar-hi implicat quan et roben la casa, o destrueixen allí on vius o quan t' imposen règims tirànics. 

Ara bé si de guerres n' hi ha agut sempre i tantes, realitzades pels i fomentades pels èssers humans caldria fer un anàlisis psicològics emocional de per que els homes fem la guerra i fomentem les guerres. 

I quines són les actituts i mentalitats que ens porten a les guerres. 

Se ' ns dubte la base i el problema bàsic de la guerra és el voler dominar l' altre, ser superior a l' altre i sotmetre a l' altre, tot això es disfressa amb discursos de democràcia, d' unitat.