Ir al contenido principal

La sobremedicació.

 El fenomen de la sobremedicació és un fenomen que es dona en les societat occidentals. 

Aquest fenomen té un sobrecost per les arques públiques. 

Les causes són varies, en primer lloc una indústria farmacèutica que sempre vol augmentar les seves vendes. 

La industria farmacèutica pressiona i premia als metges per que receptin. I a més a més dona una influència científica d' estudis cientifics i universitaris per que es fomenti la medicació i l' us de medicaments. 

Per altre banda tenim els metges que entren en la roda per comoditat i per la pressió que reben del sistema sanitari i de molts pacients que demanden un us excessiu de medicaments. 

La tercera pota del sistema és la demanda dels usuaris a ser tractacts amb medicaments ja que així creuent que cientificament curaran els seus mals. La busqueda de molts usuaris de paliar problemes de sol.litud, psicològics i socials fomenta que molts pacients busquin en la medicina un sistema per compensar les seves mancances de sol.litud i d' atenció. 

Un sistema econòmic on ni metges ni pacients paguen directament aquests medicaments fomenta l' ús i la despesa sense mirament de material sanitari i de medicaments. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.