Superavit.

El significat del treball.   Etimologicament treball, significa instrument de tortura.  Molta gent veu el treball com una activitat negativa, tortuosa, imposada, capitalista, esclavitzadora.  I és ben cert que el treball pot ser i ha sigut totes aquestes coses negatives. Però també el treball pot ser moltes coses positives, com la creació de bens i serveis per que la gent pugui viure millor.  Hi ha gent que veu bé que els treballin quan més millor, però ells no volen treballar.  D' altres que volen fomentar que quan menys es treballi millor. D ' altres alreves, volen que només es treballi.  Ara bé com quasi tot a la vida en l' equilibri està el bon resultat tant per la societat, com per les persones. Per que al final no treballar, és a dir vaguejar en general perjudica també a la pròpia persona. Les societat occidentals s' enfronten al problema del treball i l' organització del treball, amb molts reptes.  A les societats modernes per exemple es so...

Valorar tot allò que tenim. Queixar-se i exigir els demés i a la societat millores és fonamental per que una societat avanci. Valorar i agrair tot allò del que disposem i gaudim tambés és fonamental per tenir una mirada justa i constructiva envers un mateix i envers els demés.  Hi ha persones i col.lectius que es passen el dia queixant-se, viuen en la queixa continua. Aquesta actitut de només queixa o molta queixa, crea una insatisfacció personal i col.lectiva i bloqueja que es realitzin millores.  El fet de no valorar i agrair els beneficis i ajuts socials que venen de l' esforç de tothom també genera una societat insatisfeta i egocèntrica.  Si som una societat que no valorem les coses positives que gaudim ens tornem amargats i egoístes. Per tant sense un equilibri entre la queixa i l' agraiment com a societat i com a persones dificilment ens sentirem satisfets.   

  Es parla poc de salaris en aquest pais. I sovint quan es parla de salaris només es parla de dos col.lectius: els del salari mínim i el dels funcionaris.  Del resta de salaris de les classes mitges privades apenes s' en parla.  Els governs pressionen els empresaris per que apugin els salaris mínims, lo qual sembla una pressió molt noble per part del govern.  El que pot ser no és tan noble és que els governs aprofitin les pujades salarials, que el mateix govern imposa, per recaudar més. És més si les pujades salarials són importants per que estàn massa baixos els salaris el govern podria fer polítiques fiscals que incentivessin a les empreses a pujar salaris cosa que no fa, els governs fan alrevés imposen un model fiscal que penalitza sobremanera el salari.  A més salaris més impostos han de pagar les empreses per aquells salaris de forma proporcional però el problema és que ronda el 40 per cent l' import a pagar a la cotització social.  És a dir l' empresa...

 Els privilegis dels funcionaris i pensionistes respecte els treballadors privats és donen en molts camps.  Pensionistes i treballadors públics en les econòmies occidentals són clarament privilegiats respecte a la majoria de treballadors privats en molts aspectes i un dels fonamentals en els salaris.  Veiem que els garanteixen pujades salarials públiques i de pensiones en els mateixos percentatges que les pujades de l' ipc. És a dir que garanteixen el poder adquisitiu dels pensionistes i funcionaris passi el que passi a l' economia del pais.  És a dir funcionaris i pensionistes són del tot insolidaris económicament a les crisis del pais, i per tant quan un pais te una crisis econòmica es vol carregar aquest cos només a les classes treballadores privades i pensionistes i funcionaris queden exclosos d' aquests baibens econòmics.  No seria més just que l' estat donés un xec també als treballadors privats que han perdut poder adquisitiu? 

  Sembla que socialment hi ha un anhel per part de molta gent que volen i veuen la jubilació com un anhel personal molt important.  Un cop aconseguida el temps suposa a molta gent un buit molest que cal compensar amb la búsqueda altre vegada d' activitats i d' omplir el temps.  Sembla doncs que en molt casos la jubilació de forma abrupta porta a moltes persones un deteriorament personal físic, mental i emocional. D' aquí sorgeixen moltes preguntes, i una és si tant poc satisfeta se sent la gent treballant i si tant poc sentit troben al seu treball i tan poc valuós socialment el troben.  No seria doncs millor personalment i col.lectivament flexiblitzar els sistemes de jubilació. 

  Una postura personal a la vida, i estratègia personal per funcionar de certes persones i diria que col.lectivament és força estès és la de la queixa constant i per tot.  La queixa és fonamental per avançar personalment com col.lectivament. Ara bé si la queixa no és equilibrada també cap a un mateix, o també autocrítica cap els propis col.lectius que es queixen podem quedar atrapats en la queixa permament i en el no fer res constructivament i en canvi podem arrivar a ser destructius.  Arrivem a la situació actual on els ciutadants només tenim drets i està molt bé reivindicar drets, però per que els drets es compleixen algú ha de treballar per que es garantitzin i aquest algú hauríem de ser tots. Els drets generan l' obligació de treballar i participar i cooperar per què les coses funcionin.  Portat al terreny econòmic, així la cultura de la queixa junt amb l ' actitud de la llei del mínim esforç i que ja m' ho resoldrar l' estat provoquen un col.lapse dels serveis p...

 La españa de la rabia el rencor y el odio.  Sorprende en españa que cuando escuchas la mayoría de discursos de la derecha y también muchos de la izquierda hablar de los nacionalistas, con tantos argumentos de lo mala gente que son.  Para el españolismo, los independentistas y regionalistas, son golpistas, criminales, terroristas, racistas, supremacistas, mentirosos, chantagistas y una largo etc. etc. etc. de adjetivos calificativos negativos o muy negativos.  Lo sorprendente es que los consideren el eje del mal y que detrás de sus palabras y expresiones se denote una rabia y un odio que sale por todos los poros.  Por que imponen ser españoles a los que no lo quieren ser y luego se indignan y sacan su rabia por tener que convivir con ellos. No quieren convivir con los independentistas por que son poco más que malvados egoistas y destructores de su españa, pero por otro lado no los dejan marchar ni les dan almenos un pequeño pedazo de tierra.  Sorprende el o...